Ara Mollet Esquerra porta al debat públic la vulneració de drets de les dones afganeses amb Nadia Ghulam

Ara Mollet Esquerra ha posat al centre els drets de les dones afganeses de la mà de Nadia Ghulam, activista i escriptora afganesa a favor dels drets humans sota el títol Ser dona en conflictes de guerra. La jornada, emmarcada en el Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències envers les Dones, ha posat al centre les violències que ha experimentat la ponent al llarg de la seva vida, molt influenciades pel règim talibà.

I és que la vida de les dones afganeses sota el govern dels Talibans s’ha convertit en una constant lluita per la dignitat, la llibertat i la supervivència. Des de l’agost del 2021, el règim ha imposat centenars de decrets que limiten dràsticament els seus drets fonamentals: les nenes i joves no poden accedir a l’educació secundària o universitària, la majoria de dones han estat expulsades de la feina, inclús quan exercien com a advocades, magistrades o professionals independents, i quedar-se al carrer sense un acompanyant masculí és sovint impossible.

Nadia Ghulam, que ha posat el focus en les dones refugiades, ha explicat que moltes d’aquestes dones s’han vist obligades a marxar del seu país d’origen en la cerca d’una vida millor, però quan arriben a Catalunya es troben que no poden exercir.

Moltes d’aquestes dones afganeses arriben a Catalunya buscant seguretat i una nova oportunitat, però es troben amb noves barreres que les limiten. A més, pateixen discriminació per motius culturals, lingüístics o religiosos, en un moment en què creix el racisme i els discursos d’odi. En aquesta línia, Nadia Ghulam ha comentat que les dones refugiades se senten marginades socialment.

Nadia Ghulam va crear l’any 2016 l’associació Ponts per la pau, una entitat no confessional i sense ànim de lucre que se centra en l’educació com a base per la pau. Impulsada per la seva història marcada per ser una dona vivint en guerra, ocupació i privació dels seus drets bàsics, ara la Nadia, per evitar que altres dones i nenes s’enfrontin a la mateixa discriminació, empodera a aquestes dones a través de suport individualitzat i personalitzat per promoure la cultura de pau. Ho explica la mateixa Nadia Ghulam.

La Nadia no és activista per voluntat sinó que per ella és una necessitat ineludible, marcada per la guerra civil de 1992 on va ser ferida greument. Després de la guerra i la victòria dels talibans, com a filla major d’una família on el seu únic germà va morir, va haver de disfressar-se d’home per a la supervivència dels seus pares i germanes durant els següents 10 anys. El compromís de la Nadia amb la seva família i amics és una promesa per la resta de la seva vida.