El Síndic Personer de Mollet presenta l'informe 2024 i destaca la seva tasca en defensa de la ciutadania

El Síndic Personer de Mollet ha presentat l’informe corresponent a l’any 2024. Un informe que simbolitza un acte de transparència per posar damunt la taula les actuacions que s’han dut a terme des del Síndic Personer de la ciutat al llarg de l’any anterior i que se celebra anualment al consistori molletà.

El ple del Síndic Personer ha comptat amb la presència de Francisco Amaya i Vicenç Vilà, ex síndics de Mollet i Pepa González, actual síndica de Santa Coloma de Gramenet.

Durant el 2024, el Síndic Personer ha dut a terme un total de 114 actuacions, 44 d’elles queixes i les 70 restants, consultes. Del total de les queixes, 22 han estat posades per dones, 20 per homes i dues per col·lectius.

Pel que fa a la tipologia, 20 de les queixes estan relacionades amb el territori, sent medi ambient i soroll l’àmbit que més queixes ha rebut, seguit de manteniment i via pública, guals i cementiri, obres i llicència urbanística i habitatge. En destaquen també 12 queixes relacionades amb els serveis a les persones seguit de 10 queixes per administració general i 2 de derivades.

Pel que fa a la distribució de les queixes per barris,  des de Col·legis Nous s’han dut a terme 8 queixes seguit de 5  a l’Estació de França i 5 a d’altres localitats de fora de Mollet.

Salvador Rovirosa, actual Síndic Personer de Mollet, ha afirmat que el seu paper és defensar els drets i les llibertats de la ciutadania en relació a l’ajuntament. 

Les dades derivades de l’informe 2024 són molt similars a les de l’any 2023, quan es van fer un total de 107 actuacions en què els àmbits de les queixes són recurrents.

D’aquests temes recurrents n’ha parlat Carme Olària, portaveu i regidora de Junts per Catalunya a Mollet qui també ha volgut posat en valor l’alt índex de resposta a la ciutadania per part del síndic, ja que el temps mitjà d’espera són 7 dies. 

Des del Partit Popular de Mollet han agraït la feina feta des del síndic i han posat de relleu les hores de dedicació altruista i la feina que hi ha darrera d’una figura que moltes vegades no és reconeguda com cal. Susana Calvo, portaveu i regidora del PP a Mollet, però, ha afirmat que no pot haver-hi demora en les respostes. 

Va ser l’any 2003 quan Mollet va recuperar la figura del Síndic Personer a la ciutat per establir ponts entre la ciutadania i les administracions. Marta Vilaret, portaveu i regidora d’Ara Mollet Esquerra – Esquerra Unida i Alternativa, ha afirmat que actualment és més necessari que mai defensar la figura del síndic per les dificultats de coneixer el funcionament de l’administració. 

Des de Mollet en Comú Podem han posat el valor la feina del síndic afirmant que les dades presentades són rellevants, ja que impliquen un temps d’escolta i de treball en xarxa. Marina Escribano, portaveu i regidora del partit, ha detallat que el síndic és un aliat de la ciutadania que serveix per resoldre o prevenir les vulneracions dels drets dels ciutadans. 

Mollet va ser el primer municipi de Catalunya en crear un Consell de Síndics per posar en valor els ex emèrits mitjançant els seus coneixements i experiència, tot donant  suport a l’actual sindicatura i proporcionant assessorament a l’Ajuntament de Mollet.

Ara el repte, recau en l’aprovació de la llei dels síndics al parlament en què els pobles de més de 20.000 habitants hauran d’instaurar la figura i que aquesta es reconegui econòmicament. Raúl Broto, primer tinent d’alcaldessa a l’Ajuntament de Mollet ha afirmat que no tots els pobles i ciutats del territori gaudeixen de la figura del síndic personer, un fet que els enorgulleix com a ciutat. 

Unes paraules a les quals s’ha sumat Mireia Dionisio, alcaldessa de la ciutat, qui ha afegit que no entén Mollet sense el síndic personer. 

Més enllà de rebre queixes i consultes, el Síndic Personer també duu a terme recomanacions, sent dues les d’aquest 2024 i que també s’han posat sobre la taula en el ple d’aquest dimarts. Una d’elles sent el fraccionament dels imports dels dipòsits dels guals a partir de certa quantitat i un altre per establir el vot amb braille a les eleccions municipals per reforçar la inclusió i mantenir el dret d’anonimat a les votacions.