La igualtat comença a casa: el pes de la càrrega mental a les famílies
Aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, milers de persones tornen a sortir al carrer per reivindicar la igualtat real entre homes i dones. Però més enllà de l’àmbit laboral o polític, una de les desigualtats més persistents continua dins de casa: el repartiment de les tasques domèstiques i la càrrega mental associada a la gestió de la llar.
Des de Ràdio Mollet ens hem sumat un any més a la commemoració del 8M i el programa Posa’t les Piles d’avui divendres s’ha centrat en parlar de la igualtat i l’equitat a les llars molletanes.
A partir del concepte de càrrega mental, el programa ha recollit diverses experiències personals que mostren diferents maneres d’organitzar la vida familiar. És el cas de la Susana Palomares i el David Rodríguez, pares de tres fills; la Rosa Lluís, mare d’una família LAT (Living Apart Together); i també la visió del pare de família Eduard Pérez.
La Susana Palomares i en David Rodríguez són pares de tres fills. Fa vuit anys, la Susana va decidir deixar la seva feina per poder dedicar-se plenament a la família. Una decisió que responia a les necessitats familiars del moment, però que també va implicar renunciar a la seva trajectòria professional. Tot i que reconeix que sovint pensa què hauria passat si hagués continuat treballant, assegura que no canviaria la decisió que va prendre.
Durant aquests anys, la Susana ha assumit gran part de la gestió del dia a dia familiar. En el cas d’en David, la seva feina l’ha obligat a passar llargues temporades fora de casa. Ell mateix ha explicat que aquesta situació també li ha suposat sacrificis personals, ja que s’ha perdut molts moments importants de la vida familiar.
Una altra de les realitats que s’han compartit al programa és la de la Rosa Lluís. En el seu cas, la família ha funcionat durant anys amb un model conegut com a LAT, Living Apart Together, en què cada membre de la parella viu en ciutats diferents i la família es retroba principalment els caps de setmana. Aquesta situació ha fet que la Rosa hagi hagut de compaginar la seva vida professional amb la responsabilitat d’acompanyar el seu fill en el dia a dia.
Tot i que la responsabilitat familiar i de la llar continua recaient en bon pes en les dones, en els darrers anys, el debat sobre la corresponsabilitat ha guanyat força. Moviments feministes, institucions i entitats socials insisteixen que la igualtat real passa també per un repartiment més just del temps i de les responsabilitats dins de casa. Això implica no només dividir les tasques visibles, sinó compartir també la planificació i la responsabilitat de la cura.
En aquest sentit, també hi ha casos que trenquen amb els rols tradicionals. És el de l’Eduard Pérez, que assegura que sempre s’ha implicat plenament en la cura de la família. De fet, recorda que quan el seu fill era petit encara sorprenia veure un pare fent la compra o portant el nen a la piscina.
Aquest 8M recorda que la igualtat no es construeix només a les institucions o a les empreses, sinó també en els espais més quotidians. La cuina, la rentadora o el calendari familiar continuen sent, avui, alguns dels principals escenaris on es juga la batalla per la igualtat.
