Les guerreres K-Pop i el Barça són les mones més populars d'aquesta pasqua
Dilluns de pasqua milers de famílies catalanes es reuneixen per dinar i la tradició marca que els padrins porten la mona als fillols, un pastís on les figures de xocolata i els pollets de plàstic són els protagonistes. Aquest dolç, que antigament consistia en una coca amb ous durs, ha evolucionat fins a convertir-se en una autèntica obra d’art pastissera, amb figures de xocolata cada vegada més elaborades i espectaculars.
Precisament aquestes figures canvien segons la moda i Queralt Prat, del Forn i Pastisseria Prat, ha comentat que enguany les més populars són les figures de les guerreres K-Pop i del Barça.
Les mones tradicionals continuen tenint un lloc destacat a les pastisseries. Aquestes solen estar fetes de brioix o pa de pessic, decorades amb ous de xocolata, plomes de colors i figures senzilles. Moltes famílies encara opten per aquestes versions més clàssiques, que mantenen l’essència de la celebració i evoquen records d’infantesa.
No obstant això, les mones modernes han guanyat protagonisme en les últimes dècades. Els mestres pastissers competeixen per crear peces úniques, sovint inspirades en personatges de cinema, sèries o videojocs. En aquesta línia, Queralt Prat ha explicat que les mones personalitzades cada vegada són més habituals.
Malgrat l’èxit i la popularitat de les mones més elaborades, el sector també afronta nous reptes. L’augment dels costos de producció i els canvis en els hàbits de consum han obligat moltes pastisseries a adaptar-se i innovar per mantenir l’interès dels clients.
Des del sector afirmen que aquesta tradició va a la baixa. La disminució de la natalitat i el fet que cada vegada hi hagi menys batejos i padrins contribueixen a reduir el nombre de mones venudes durant la Setmana Santa. Així ho ha comentat Queralt Prat.
Tot i aquestes dificultats, la mona de Pasqua continua sent un símbol cultural molt present. Les pastisseries i les famílies treballen per mantenir viva aquesta tradició, adaptant-la als nous temps però sense perdre’n l’essència, amb l’esperança que les futures generacions també la puguin gaudir.
