Les jornades del CEM recuperen la memòria antifranquista de Mollet

El testimoniatge i les vivències dels lluitadors antifranquistes a Mollet reviuen amb la 26a edició de les jornades del Centre d’Estudis Molletans. En època de la Guerra Civil, tot i ser una ciutat petita, Mollet va jugar un paper molt destacat en la lluita antifranquista, amb fortes mobilitzacions obreres, organització de milícies locals per anar al front, certs episodis de repressió revolucionària i fins i tot el patiment de bombardejos per part de l’aviació franquista, especialment cap al final de la guerra.

Un cop l’entrada del franquisme, Mollet va viure una forta repressió política amb detencions, depuracions i la fi de totes les institucions democràtiques així com la prohibició dels partits i els sindicats. Tanmateix, Mollet va presentar una actitud resistent al franquisme amb la presència de xarxes antifranquistes, la distribució de propaganda clandestina, el creixement de la classe treballadora i la posterior aparició de vagues i protestes i associacions veïnals i lluites per millores urbanes.

Ara, a través de les 26es jornades del CEM, tota aquesta història torna a cobrar vida i el tret de sortida ha estat aquest dijous al Centre Cultural la Marineta amb la xerrada La lluita antifranquista en el context espanyol, català i molletà a càrrec de la historiadora Maria Àngels Suárez. Les jornades parteixen de la recerca voluntària d’un grup de dones molletanes que han volgut donar veu als qui no la tenen i fa anys que el treball se centra a recollir testimonis i vivències. La ponent ha lamentat als mitjans locals que han trigat massa a fer aquesta feina perquè hi ha moltes veus que ja no hi són.

El franquisme va comportar a Mollet del Vallès una forta pèrdua de drets i llibertats, amb la imposició d’un règim autoritari sorgit després de la Guerra Civil Espanyola. Es van suprimir institucions democràtiques, es va prohibir l’ús públic del català i qualsevol expressió cultural o política contrària al règim, i molts veïns van patir depuracions, empresonaments o exili.

La por es va convertir en un element quotidià, amb vigilància constant, denúncies entre particulars i una repressió exercida per organismes com la Guàrdia Civil i altres autoritats franquistes. Aquesta situació va generar un clima de silenci i autocensura que va marcar profundament la vida social i política del municipi durant dècades.

Maria Àngels Suárez ha comentat que la ciutadania era represaliada per qualsevol motiu que el pogués relacionar amb certs partits o sindicats.

Les 26es jornades del Centre d’Estudis Molletans arriben en un context social marcat per l’auge dels discursos de l’extrema dreta i l’exaltació de règims dictatorials, tot glorificant els temps anteriors. En aquest context, Estela Mas, regidora del CEM, ha comentat aquest fet i ha afegit que socialment hi ha un deute cap a tota la gent que va continuar lluitant per les llibertats democràtiques.

El programa de les XXVI Jornades compta amb un total de sis ponències, la taula rodona Quatre dècades de lluita i resistència i la projecció del vídeo El dia que “Sí” va girar la truita, a càrrec de l’Associació d’exregidors de l’Ajuntament de Mollet del Vallès. Totes aquestes activitats tindran lloc de dijous a dissabte, al Centre Cultural La Marineta. Les jornades clouran diumenge, amb una passejada guiada pels espais i records d’aquell Mollet i una tertúlia i la descoberta d’una placa commemorativa al Museu Abelló.