Quatre edificis relacionats amb l'Església a Mollet i Sant Fost haurien estat inscrits al seu nom, sense cap títol que n'acredités la propietat
El Departament de Justícia de la Generalitat ha fet saber que l’Església catòlica ha inscrit 3.722 immobles al seu nom, sense cap títol que n’acredités la propietat, quatre d’ells a Mollet o relacionats amb el Bisbat de Terrassa o a l’Arxiprestat de Mollet. Així consta al conjunt dels registres de la propietat de tot Catalunya.
Es tracta d’unes inscripcions fetes entre el 1946, en ple franquisme, i el 2015 quan va deixar de ser vigent. La majoria són construccions dedicades al culte, en un cinquanta per cent del casos. També hi ha terrenys especialmente de caire rústic, en un quaranta per cent. La resta d’inscripcions són d’edificis com rectorieso garatges, entre d'altres.
En el cas de Mollet, hi ha quatre edificis que entrarien dins la casuística apuntada. Aquest seria el cas de l’edifici en què es trova l’edifici rectorial, que consta com de propietat de la parroquia de Sant Vicenç i el Temple de Sant Vicenç, inscrit com de propietat del Bisbat de Terrassa. El tercer dels casos, seria el temple de Santa Maria de Gallecs, que figura com de propietat del Bisbat de Terrassa. I el darrer dels casos és la Parròquia de Sant Fost, que consta com de propietat del Bisbat.
El Departament de Justícia ha creat l’Oficina de Mediació sobre Immatriculacions, que és un servei del Centre de Mediació de Catalunya adreçat a l’Església i a les persones i entitats que reclamen la propietat dels béns immatriculats sense títol de propietat.
La polèmica sobre els béns immatriculats a nom de l’Església té l’origen en la Llei hipotecària que el franquisme va aprovar el 1946. Aquesta norma, vigent fins al desembre de 2015, establia que l’Església, igual que l’Administració, podia immatricular una finca malgrat que no en tingués cap títol que n’acredités la propietat Les autoritats eclesiàstiques només havien d’estendre un certificat que fes constar el títol o mode amb què aquests béns van ser adquirits, requisit que sovint entenien satisfet amb una al•lusió genèrica a la possessió dels immobles des de temps immemorials.
