A fons, Ara Mollet-ERC-EUiA del 11/12/2025

La locutora presenta el programa i dona pas a Marta Vilaret, portaveu de Mollet Esquerra – Esquerra Unida i Alternativa. Parlen del ple ordinari de desembre, avançat per Nadal, on es debatran els pressupostos de 2026. Marta explica que el pressupost global baixa per canvis de càlcul però no incorpora grans novetats respecte als anys anteriors. Subratlla que els pressupostos són una declaració d’intencions i que el principal problema és la manca d’execució: moltes inversions i millores previstes (carrers, cultura, etc.) no s’acaben fent, mentre que el capítol de personal sí que s’executa. Aquesta distància entre el que s’aprova i el que realment es gasta serà un dels eixos de la seva intervenció al ple.

Es presenten les dues mocions que el grup de Marta porta al ple. La primera reclama que el futur pressupost de la Unió Europea i els fons europeus reverteixin més i millor en els ens locals i regionals, en la línia de millorar el finançament dels ajuntaments, que consideren insuficient. Tot i les discrepàncies amb els governs, el grup sempre donarà suport a qualsevol millora de recursos municipals. La segona moció se centra en garantir els drets socials a Catalunya, destacant la importància de la igualtat social, la crisi dels serveis públics i la necessitat que els serveis socials arribin a tothom per evitar que ningú quedi enrere.

La conversa es desplaça cap a la mobilitat urbana. Aquesta setmana ha entrat en funcionament la nova línia de bus urbà L2, una petició de fa anys del grup de Marta. Recorda que Mollet té una de les línies de bus urbà més utilitzades i que cal fomentar el transport públic per reduir l’ús del cotxe. Exposa els problemes de la línia L1: recorregut unidireccional perimetral poc eficient per a alguns trajectes. La L2 neix per cobrir aquests trajectes i millorar el servei. El disseny ha comptat amb un estudi de la PTP. Marta demana flexibilitat per ajustar el funcionament de la línia segons l’experiència real i lamenta que el govern s’hagi endarrerit més d’un any a desplegar-la, tot i haver-s’hi compromès.

S’aprofundeix en les crítiques a la línia L1. Marta descriu com el temps previst per fer tot el circuit és massa just: qualsevol imprevist (més cua a les escoles, semàfors, trànsit) genera retards i fa que els busos s’aparellin, desvirtuant la freqüència anunciada. Exposa que fa 3 o 4 anys que reclamen adaptar els horaris a temps més realistes i garantir condicions dignes per als conductors, que gairebé no tenen temps ni per anar al lavabo. Defensa que és millor anunciar intervals una mica més llargs però fiables, en lloc de mantenir una freqüència teòrica que no es compleix.

Es parla del nou sistema de recollida selectiva: tots els contenidors de Mollet estan tancats i s’obren amb targeta o app. Marta explica que, tot i que el seu grup hauria preferit combinar-ho amb el porta a porta, donen suport al canvi perquè cal reciclar més per exigències legals europees, per manca d’espai per als residus i per l’encariment del tractament. Admet que hi ha problemes d’incivisme —residus deixats fora, contenidors sempre plens— que ja existien, però que ara es fan més visibles. Condemna amb rotunditat l’ús d’aquesta situació com a excusa per embrutar o cremar contenidors, actes que paguem entre tots. Reconeix que hi pot haver incidències tècniques puntuals però que no són generals. Encara és aviat per disposar de dades de reciclatge, però anima la ciutadania a fer un ús responsable, recordant que això no és un favor al govern sinó un benefici col·lectiu.

La conversa aborda el 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones. Marta lamenta que cada any s’hagi de commemorar perquè la violència masclista continua i el negacionisme creix. Destaca que hi ha més denúncies gràcies a dones que perden la por, però que les morts a mans de parelles o exparelles segueixen produint-se. Critica el discurs que responsabilitza el feminisme o els governs progressistes de l’augment de denúncies i assegura que no es cansaran de denunciar aquesta xacra que afecta gairebé la meitat de la població pel fet de ser dones. Explica també l’acte organitzat amb Nàdia Ghulam per parlar dels drets de les dones en contextos de guerra com l’Afganistan, marcat per dècades de conflictes i règims autoritaris. Valora molt positivament la xerrada, la bona assistència i la capacitat de la Nàdia per connectar amb el públic i aportar aprenentatges aplicables també a la nostra realitat.

El to es torna més festiu. Es comenta l’encesa de les llums de Nadal i la programació d’activitats de la campanya nadalenca, inclòs el trenet de Nadal. Marta reconeix que el govern ha reforçat molt l’àmbit festiu, fet que considera positiu, tot i que li agradaria que la resta de polítiques municipals funcionessin igual de bé. Expressa el desig que tothom gaudeixi d’aquestes dates amb les persones estimades. A continuació es parla de l’entrega del Premi de Poesia Joan Aliguer i, per primera vegada, del Premi Petit Aliguer per a infants i joves. Marta celebra que s’impulsi la poesia entre els més petits, ja que sovint es percep com una disciplina minoritària, mentre que la infància és molt receptiva i pot trobar-hi una porta d’entrada privilegiada a la creació literària.

En el tram final de l’entrevista, es tracta el Consell dels Infants de Mollet i el seu nou encàrrec per aquest any: treballar la cultura popular catalana present a la ciutat i proposar maneres de donar-la a conèixer. Marta descriu el ple dels infants com una de les experiències més boniques per als regidors adults, perquè mostra nens i nenes que s’interessen pel seu entorn, han debatut i elaborat propostes i sovint aporten punts de vista que els grans han perdut. Considera molt interessant que descobreixin la gran quantitat d’entitats de cultura popular que hi ha a Mollet i la feina que fan. Insisteix que és clau aplicar les seves propostes perquè se sentin escoltats i útils. Ho veu com un exercici d’educació democràtica: no només criticar el que no agrada del poble, sinó aprendre a pensar què es vol fer per millorar-lo. Conclou desitjant que aquests infants esdevinguin ciutadans crítics i, potser, els regidors del futur.

A la secció lingüística “Tastets de llengua” es parla del xiprer (Cupressus sempervirens). Se’n destaca l’origen vinculat a l’illa de Xipre i el significat de ‘sempre vigorós’, per la seva gran longevitat (fins a mil anys). Tot i que actualment s’associa a la simbologia fúnebre, històricament el xiprer va simbolitzar l’hospitalitat, especialment en el món romà. A Catalunya hi havia un codi no escrit a les masies: un xiprer indicava dret a aigua o a un petit àpat (pa i trago), dos xiprers permetien esperar un àpat complet o menjar i beguda, i tres xiprers afegien el dret de passar-hi la nit. Encara avui resta viu aquest costum a zones com el Bages, el Vallès, la Garrotxa o el Montseny, tot i que el significat exacte pot variar. Es posa l’exemple de la masia de Coromines al Moianès, amb dos xiprers que indicaven que s’hi podia demanar caritat, mentre que tres haurien significat també recolliment nocturn. Es remarca que eren uns altres temps, amb una cultura de l’acollida molt arrelada. S’esmenta que la informació prové de la Viquipèdia i d’un article de Francesc Roma i Casanovas, i es faciliten les dades de contacte del Servei Local de Català de Mollet per ampliar informació.