El combat dels poetes del 13/10/2026

Navarro presenta el primer dels nocturns cosmològics i llegeix el poema, que evoca el cel, els destins de la terra, la immensitat i les limitacions humanes.

Presenta el nocturn dedicat a Plató i Ptolemeu. El poema tracta la música de les esferes i situa la persona entre la immensitat de l’univers i la petitesa de l’àtom.

Navarro introdueix el poema dedicat als astrònoms Copèrnic i Kepler. La lectura evoca les òrbites i les esferes, i contraposa l’ordre celeste a la indiferència de l’univers.

Presenta el nocturn dedicat a Galileu i llegeix versos sobre les observacions del cel, la natura i l’àtom, amb preguntes sobre la fe i la possibilitat d’entendre l’ordre de l’univers.

Navarro explica qui són Newton i Laplace abans de llegir el poema. El text reflexiona sobre les lleis que ordenen l’univers, la predicció dels moviments i la tensió entre determinisme i llibertat.

Presenta el darrer nocturn del grup, dedicat a Einstein i Hubble, i llegeix versos sobre l’expansió de l’univers, els seus orígens, la vida, la llibertat i la realitat. Tot seguit s’escolta un fragment d’*Els planetes*, de Gustav Holst, dedicat a Urà.

La lectura explora la immensitat de l’univers i com aquesta condiciona la vida humana. El poema contraposa l’infinit còsmic a la finitud i la mortalitat.

Navarro explica que Maxwell va unificar les lleis de l’electromagnetisme i presenta el poema sobre aquestes equacions, que relaciona la síntesi científica amb la llum i el coneixement de la realitat.

La presentació descriu la matèria fosca com una hipòtesi per explicar per què les galàxies es mantenen cohesionades. Navarro llegeix el poema corresponent i tanca el programa dedicat a David Jou.