El combat dels poetes
La millor poesia comentada per Dolors Navarro.
Subscriu-te
El combat dels poetes del 10/11/2026
Maria Dolors Navarro presenta Maria Magdalena Jalabert i Miró, la seva trajectòria com a investigadora i poeta i el llibre *Tots els amors*. Explica el mite de Dafne i Apol·lo i llegeix el poema «El llorer de Dafna».
La conductora recorda la història de Penèlope, que teixeix de dia i desfà la feina de nit per ajornar la decisió de tornar-se a casar mentre espera Ulisses. Llegeix el poema sobre els dubtes i l’espera.
S’explica el relat d’Èdip i la profecia sobre el seu pare i la seva mare, amb referències a Tirèsias i Electra. La lectura del poema presenta l’amor i la fatalitat com a parts d’un destí difícil d’evitar.
Navarro comenta algunes formes verbals mallorquines i presenta Safo, els seus poemes nupcials i el text «Els papirs de Safo», centrat en el desig i l’amor.
La conductora situa Ofèlia en l’obra *Hamlet* i llegeix un poema sobre la seva mort, la mirada de Hamlet i la tragèdia.
El poema «La llengua de Cavafis» explora diferents maneres d’expressar l’amor, amb el grec com a llengua en què la veu del poema sap estimar.
S’anuncia i se sent un fragment de la balada número 2, opus 32, de Frederic Chopin, interpretada al piano per Christian Zimmermann.
Navarro presenta Lèsbia com l’amant i musa del poeta romà Catul. El poema tracta la passió, les besades i el desig d’un amor sense límits.
La lectura de «Teresa i Jesús» presenta un amor espiritual i una unió entre l’esperit, la carn i el camí religiós.
El poema «El tir de gràcia» s’inspira en Werther, personatge de Goethe, i parla d’un amor que no és correspost i de la voluntat d’alliberar-se’n.
Navarro presenta René Vivien i explica el sentit d’alguns mots del poema. La lectura evoca un viatge, l’afecte i la dedicació amorosa a l’estimada.
El poema «L’amat» defineix l’amor a través d’imatges quotidianes i de la contemplació. La lectura següent tracta un amor que no depèn del contacte físic, sinó de la mirada i de l’ànima.
Després d’una reflexió sobre la mort i l’amor pur, Navarro presenta «L’escala de Romeu». El poema descriu l’aproximació de Romeu a Julieta i acaba amb el cos d’ell a terra.
El poema evoca l’enamorament sobtat i la disposició a esperar l’altra persona durant cent anys, amb l’amor conservat malgrat el pas del temps.
A partir d’una referència a *Les flors del mal*, la lectura presenta l’amor com una força de desig, patiment i recerca de refugi.
El poema final parla de deixar enrere l’abundància i la rutina, trencar les pors i emprendre un camí cap a una existència lliure. Navarro tanca el programa.
Maria Magdalena Jalabert i Miró i Tots els amors
Maria Dolors Navarro dedica el programa a la poeta i investigadora Maria Magdalena Jalabert i Miró i al seu llibre Tots els amors, que recull poemes inspirats en amors de personatges literaris i mitològics. Abans de les lectures, presenta alguns dels referents i n’explica el context.
Amors mitològics i clàssics
- Dafne i Apol·lo: el mite de la jove transformada en llorer per escapar d’Apol·lo inspira un poema sobre el desig i el dolor de l’amor.
- Penèlope, Èdip i Safo: l’espera del retorn d’Ulisses, el destí tràgic d’Èdip i els poemes nupcials de Safo serveixen de punt de partida per explorar l’espera, la fatalitat i el desig.
- Ofèlia, Cavafis i Lèsbia: les lectures evoquen la tragèdia d’Ofèlia, les maneres d’expressar l’amor i la passió atribuïda a Lèsbia i Catul.
«Vull o no vull l'amor? Aquesta és la pregunta.» — Maria Dolors Navarro
Amor místic, tràgic i idealitzat
El programa continua amb poemes vinculats a Teresa de Jesús, Werther, René Vivien i l’Amic i amat. Les lectures exploren l’amor espiritual, el desamor i la dependència amorosa. Després, els poemes sobre Romeu i Julieta, Cent anys de soledat i Baudelaire presenten l’amor com a espera, tragèdia, desig i sofriment.
Fugida i llibertat
El darrer poema, relacionat amb l’amant de Lady Chatterley, descriu la decisió de fugir de la rutina i emprendre un camí cap a una existència pròpia. El programa es tanca amb l’acomiadament de la conductora.