Racó Animal
Programa de l’entitat, Red Solidària Pro Animal, que pretén crear consciència de la importància dels animals en la qualitat de la vida humana.
Subscriu-te
Racó Animal del 12/11/2026
Mirian Olmedillo explica que conviure amb un gos pot ser un procés de creixement personal i emocional. L’arribada de l’animal pot alterar les expectatives de la família, i cal acompanyar les persones sense jutjar-les.
La ponent defensa reconèixer el gos com un ésser viu amb necessitats i predisposicions pròpies, i aprendre el seu llenguatge. Planteja que la convivència requereix adaptar-se mútuament i ajudar l’animal a regular-se.
La xerrada relaciona l’estat emocional i els hàbits de les persones amb la manera com es relacionen amb el gos. Proposa revisar què hi ha darrere de les conductes, assumir responsabilitats i entendre l’educació canina com un procés que també implica autoconeixement i autocura.
Mirian descriu possibles factors relacionats amb l’ansietat per separació, com el control, la por, l’avorriment o la dificultat per gestionar la frustració. Explica que cal observar el gos, el seu llenguatge corporal i el context familiar, i adaptar l’acompanyament a cada situació.
La ponent diu que l’ensinistrament centrat només en el control no és suficient i presenta un enfocament que combina educació canina, pedagogia i treball personal. També destaca que cal considerar el malestar físic i emocional de cada gos i família.
Mirian convida a participar en un grup on es compartirien formacions abans de l’inici d’una membresia prevista per al desembre. Anuncia continguts d’educació canina, autoconeixement, gestió emocional, autocura i acompanyament a les famílies.
Adoptar un gos i revisar les expectatives
La convidada Mirian Olmedillo, d’Atú, planteja que conviure amb un gos pot ser un procés d’autoconeixement i creixement emocional. L’arribada de l’animal pot capgirar les expectatives de la família, i l’acompanyament en educació canina també ha de tenir en compte els processos personals de qui hi conviu.
Necessitats del gos i educació respectuosa
Es defensa que els gossos són éssers vius amb necessitats pròpies, predisposicions i formes de comunicar-se que cal aprendre a entendre. La convivència requereix responsabilitat i adaptació mútua: acompanyar el gos perquè pugui regular-se i adaptar-se a l’entorn, i alhora ajustar-hi les dinàmiques familiars. La ponent critica que es tracti l’educació com un simple ensinistrament basat en l’obediència.
Benestar de la família i del gos
La xerrada relaciona el benestar de l’animal amb l’estat físic i emocional de les persones, els hàbits quotidians i el context familiar. També defensa observar què hi ha darrere de conductes com l’ansietat per separació, el control o la protecció, en lloc de limitar-se a corregir-ne les manifestacions. S’hi assenyala que cada gos i cada família són diferents i que no hi ha una solució única.
Valoració individual i acompanyament
Mirian explica que, per valorar un cas, cal observar el llenguatge corporal del gos, com es relaciona amb les persones i l’entorn, els seus nivells d’estrès i les circumstàncies familiars. L’acompanyament pot combinar educació canina, pedagogia, treball personal i la participació de professionals d’altres àmbits.
Presentació d’una comunitat formativa
Al tram final, la convidada anuncia un grup gratuït on es compartirien formacions durant el novembre i presenta una membresia prevista per al desembre. Els continguts proposats inclouen educació canina respectuosa, gestió emocional, autoconeixement, autocura i benestar familiar.