Racó Animal del 29/10/2026
Rosa presenta Inés Serra i el seu llibre *Mi perro me transformó en mariposa*. Serra explica com la pèrdua de la seva perica li va causar un dolor profund i com va anar integrant el vincle i transformant aquella experiència.
Serra parla de l’acompanyament i l’amor incondicional que poden oferir els animals. La conversa tracta la manca d’empatia envers qui viu la seva pèrdua, el caràcter sovint invisibilitzat del dol animal i la importància de trobar suport i poder expressar-lo.
Rosa pregunta com afrontar la culpa que pot aparèixer quan s’han pres decisions difícils al final de la vida d’un animal. Serra proposa revisar-les amb menys autojudici i connectar amb l’amor que les va motivar.
Serra explica que la seva experiència de pèrdua i el seu procés terapèutic la van portar a dedicar-se a acompanyar persones en dol animal. També indica on es pot trobar el llibre i com contactar amb ella.
Davant la pregunta de Rosa sobre el dol que comença abans de la pèrdua, Serra explica que es pot treballar quan apareixen indicis de deteriorament o un mal pronòstic, amb l’objectiu de preparar-se per al procés.
Rosa i Serra tanquen l’entrevista convidant les persones en dol a no avergonyir-se, plorar si ho necessiten i parlar dels records. El programa reivindica el respecte pel vincle amb els animals i s’acomiada de l’audiència.
El vincle amb els animals i la transformació
A Racó Animal, Rosa conversa amb Inés Serra, autora de Mi perro me transformó en mariposa, sobre el vincle amb els animals i el procés de dol quan mor un company de vida. Serra explica que la pèrdua de la seva perica la va portar a travessar un dolor profund i, amb el temps, a integrar aquell vincle d’una altra manera i a transformar la seva feina com a psicòloga per acompanyar persones en dol.
«Y eso sin querer nos salva y sin querer nos conecta a la vida, ¿no?» — Inés Serra
Un dol poc reconegut i la culpa
La conversa aborda la manca de comprensió social davant la mort d’un animal i com aquest dol pot quedar invisibilitzat, invalidat i viscut en soledat. Serra assenyala que les persones poden sentir que han d’amagar el que els passa i defensa que parlar de la pèrdua i rebre suport comunitari pot ajudar a transitar-la.
També parla de la culpa que pot aparèixer després de decisions veterinàries difícils. Proposa revisar les pròpies decisions amb menys judici i recordar que es van prendre des de l’amor, encara que després apareguin dubtes.
«Y aún pudiendo haberme equivocado, siempre lo hice con la mejor de las intenciones.» — Inés Serra
Acompanyament i dol anticipat
Serra explica que, després de la seva experiència de pèrdua i del seu propi procés terapèutic, va començar a acompanyar altres persones en el dol animal. La conversa inclou el dol anticipat: segons Serra, es pot començar a treballar quan el deteriorament o un mal pronòstic fan pensar en una possible pèrdua.
Al final, el programa convida les persones que travessen un dol a no avergonyir-se’n, a plorar si ho necessiten i a parlar de l’animal i dels records compartits. Serra indica que el llibre es pot trobar a Amazon i que es pot contactar amb ella a través de les xarxes socials i de la seva pàgina web.

