Veus de ciutat
Converses amb persones de la ciutat que han destacat en diferents àmbits com ara l’esport, la cultura i l’associacionisme, fet que les ha fet mereixedores de la distinció cívica, Per Mollet.
Subscriu-te
Veus de ciutat del 30/09/2026 - Joan Codina
Carla Ramos presenta Joan Codina i explica que ell ha triat tres cançons per al programa. Codina comenta que va escollir «Bon dia» com una manera de saludar les persones que escolten.
Joan Codina recorda la seva infància al carrer Jaume I, les festes i els jocs al barri i la proximitat entre veïns. Contrasta aquelles vivències amb la vida actual i diu que els temps eren diferents, no necessàriament millors.
Explica la feina del seu pare com a lampista i electricista, l’evolució de la botiga familiar i la seva decisió de quedar-s’hi a treballar amb el germà. La distribució de Philips i l’equip de megafonia que cedien gratuïtament a entitats culturals els van vincular a activitats de Mollet.
Codina parla de les entitats amb què va col·laborar, com el Ball de Gitanes, el bàsquet i el futbol, i recorda les trobades de veïns per veure partits a casa seva. També explica que durant el franquisme calia demanar permís per a les reunions i que en alguna ocasió algú les vigilava.
Joan explica que era molt tímid fins als 14 o 15 anys i que es va proposar anar un pas més enllà. Presentar el Ball de Gitanes i parlar davant d’un micròfon li van donar confiança; destaca també l’experiència d’improvisar quan sorgien imprevistos.
Després d’escoltar una cançó dels Catarres, Codina parla de la seva presa de consciència sobre el català i de la importància d’estimar les persones i mantenir les arrels pròpies sense considerar-les superiors. Expressa que se sent primer de Mollet i defensa valorar el lloc on es viu.
Carla Ramos pregunta a Joan Codina per les seves preferències quotidianes: la truita amb ceba, quan tria trucar o enviar un WhatsApp i què té a la tauleta de nit.
Codina voldria que Mollet continués sent una ciutat catalana sense oblidar les altres tradicions i cultures, i que els joves tinguessin il·lusió per arrelar-s’hi i treballar-hi. La conversa acaba amb una cançó de Ball de Gitanes i el programa dona pas a les notícies.
Una infància en un Mollet diferent
Joan Codina recorda la seva infància al carrer Jaume I, quan el veïnat era més proper i les festes i els jocs es feien al mateix barri. Explica que el Mollet d’aleshores era diferent de l’actual, sense afirmar que fos millor, i evoca com la seva família va ser de les primeres a tenir telèfon i televisió.
L’ofici familiar i la vida cultural
De la botiga a la megafonia
La família de Joan tenia una botiga i un taller de lampisteria i electricitat. Després d’acabar el batxillerat, ell va decidir quedar-se a treballar-hi amb el seu germà. El negoci va incorporar la distribució de Philips i posava gratuïtament els equips de megafonia a disposició de les entitats per a activitats culturals.
Participació en les entitats
A partir d’aquesta col·laboració, Joan i la seva família es van anar implicant en la vida cultural de Mollet. Esmenta el Ball de Gitanes, el bàsquet i el futbol de Mollet, les sardanes i altres entitats. També recorda que, durant el franquisme, calia demanar permís per fer reunions i que, en alguna ocasió, hi havia algú que les vigilava.
«Tot el que sigui per fets culturals, teniu a la vostra disposició gratuïtament el nostre equip de megafonia.» — Joan Codina
De la timidesa a parlar davant del públic
Joan explica que de petit era molt tímid i que, a partir dels 14 o 15 anys, es va proposar fer un pas més enllà dels seus límits. Presentar el Ball de Gitanes i participar en actes amb micròfon li van donar experiència; també destaca que el tracte amb la gent i la feina al taulell li han ensenyat a improvisar.
El català, les arrels i la identitat
A propòsit d’una cançó dels Catarres, Joan parla de la seva presa de consciència sobre el català i sobre les arrels. Defensa estimar les persones i arrelar-se a la pròpia cultura sense considerar-la superior a les altres. Diu que primer se sent de Mollet i després del Vallès, de Catalunya i d’altres àmbits més amplis.
«Estimar a qui sigui, sigui blanc, sigui negre, sigui alt, sigui baix, estimar, això és molt important.» — Joan Codina
El Mollet del futur
En acabar la conversa, Joan diu que voldria un Mollet català que no oblidés les altres tradicions i cultures. També desitja que els joves puguin arrelar-se a la ciutat i tinguin il·lusió per viure-hi, treballar-hi i participar en la seva cultura. La conversa es clou amb una cançó de Ball de Gitanes.