Veus de ciutat
Converses amb persones de la ciutat que han destacat en diferents àmbits com ara l’esport, la cultura i l’associacionisme, fet que les ha fet mereixedores de la distinció cívica, Per Mollet.
Subscriu-te
Veus de ciutat del 23/09/2026 - Maria Teresa Securún
Sacurún es presenta i explica els serveis de Càritas, com hi va començar a col·laborar i per què considera important dedicar temps als altres. També demana que algú pugui rellevar-la en les tasques de gestió.
Explica que els projectes s’han anat adaptant als canvis socials i a les necessitats detectades. Parla de la coordinació amb institucions del poble i de l’ampliació dels serveis, com el pis per a mares amb fills i el menjador social.
Recorda una infància feliç, els jocs al carrer i la vida amb la família i els veïns. Compara aquella ajuda veïnal amb la menor relació entre persones que percep avui i defensa impulsar la comunitat i l’atenció mútua.
Explica que de petita volia vendre a les places i recorda que el seu pare la va animar a estudiar i a ser econòmicament independent. Més endavant va escollir Medicina, tot i que a casa també s’havia plantejat Farmàcia.
Tria una cançó de Georges Moustaki perquè li recorda quan va conèixer el seu marit. Parla dels cantants que l’han acompanyada, com Raimon, Lluís Llach i Silvio Rodríguez, i explica que també gaudeix de l’òpera.
Recorda l’impacte que li va causar *West Side Story* quan era jove i explica que l’ha tornada a veure. També parla dels llibres que han marcat la seva afició per la lectura i del que té començat actualment, *L’art de ser humans*, de David Bueno.
Comparteix preferències sobre menjar, horaris i maneres de comunicar-se. Si pogués tenir un superpoder, voldria que s’acabessin les guerres i que tothom tingués casa; també li agradaria viure més temps per veure créixer els seus nets.
Sacurún imagina una ciutat amb més relació entre veïns, vida comunitària i atenció a les necessitats de les persones. La conversa acaba amb l’agraïment de la presentadora.
Càritas i el compromís amb els altres
Maria Teresa Sacurún explica la seva tasca de voluntariat a Càritas de Mollet, on col·labora des de fa anys. Hi descriu serveis com l’acollida, el menjador social, el pis per a mares amb fills, la botiga solidària, el lliurament d’aliments i les classes de repàs. També parla de la necessitat de trobar relleu per a les tasques de gestió i de treballar coordinadament amb altres institucions del poble.
«com a persona crec que tothom ha de dedicar una part de la nostra vida als altres.» — Maria Teresa Sacurún
Explica que els projectes s’han anat adaptant a les necessitats que detecten i que ajudar persones vulnerables pot comportar angoixa, però també satisfacció quan aconsegueixen sortir-se’n.
Infància, estudis i records de Mollet
Sacurún recorda una infància feliç, els jocs al carrer i la vida de veïnat, amb persones que s’ajudaven i es coneixien. Contrasta aquells records amb la menor relació entre veïns que percep avui i defensa fer més comunitat i estar més atents a les persones que poden sentir-se soles.
També explica que de jove volia vendre a les places, però que el seu pare la va animar a estudiar i li va transmetre la importància de la independència econòmica. Finalment va estudiar Medicina a Barcelona i va treballar de metgessa.
Música, cinema i lectura
La cançó de Georges Moustaki que tria li recorda quan va conèixer el seu marit. Esmenta també Raimon, Lluís Llach i Silvio Rodríguez, i explica que gaudeix de l’òpera, que va començar a conèixer en un taller a Mollet.
Parla de West Side Story, una pel·lícula que va veure de jove i que ha tornat a veure, i dels llibres que l’han animada a llegir. Comenta que ara té començat L’art de ser humans, de David Bueno.
Preguntes ràpides i Mollet del futur
En les preguntes ràpides comparteix preferències quotidianes i diu que, si tingués un superpoder, voldria que tothom pogués tenir una casa i que s’acabessin les guerres. També li agradaria poder viure més temps per veure créixer els seus nets.
Quan imagina el futur de Mollet, reivindica una ciutat més propera i cohesionada, amb més vida comunitària, veïns que es coneguin i condicions perquè tothom pugui viure amb el mínim necessari.