Veus de ciutat
Converses amb persones de la ciutat que han destacat en diferents àmbits com ara l’esport, la cultura i l’associacionisme, fet que les ha fet mereixedores de la distinció cívica, Per Mollet.
Subscriu-te
Veus de ciutat del 21/10/2026 - Paco Amaya
Paco Amaya parla de la seva dedicació a Mollet, de la feina a Càritas i Justícia i Pau, i dels cinc anys com a síndic personer. Explica que el càrrec li va permetre conèixer millor les necessitats de la ciutat i atendre persones sense altres mitjans per reclamar.
Recorda la infància a Archidona, els estudis i l’arribada a Mollet als 16 anys. Explica com va començar a tocar la guitarra, va formar un conjunt amb altres joves i va actuar en diversos municipis.
Després d’escoltar un fragment de «The House of the Rising Sun», Paco Amaya explica que el va atreure el punteig de guitarra i que encara toca la cançó sovint.
Amaya respon preguntes sobre menjar, comunicació, un possible superpoder, el passat i el futur. També explica que llegeix abans de dormir i que té llibres a la tauleta de nit.
Paco Amaya imagina una ciutat neta i acollidora, on les persones nouvingudes se sentin molletanes. Considera que cal treballar l’educació i reflexiona sobre el creixement de Mollet, l’ocupació i la desaparició de fàbriques.
Compromís amb la gent de Mollet
Paco Amaya explica la seva dedicació a la ciutat i a les persones que hi necessiten suport. Parla dels anys de feina a Càritas, des de l’atenció a infants i famílies fins al banc d’aliments, el menjador social i l’acollida, i també de la seva participació a Justícia i Pau.
«La meva il·lusió és treballar per la gent, més que res.» — Paco Amaya
També recorda els cinc anys com a síndic personer, càrrec que va exercir amb el suport d’altres persones de l’Ajuntament. Explica que aquella experiència li va permetre conèixer millor les necessitats de la ciutat i atendre persones que no tenien altres mitjans per reclamar.
Infància, arribada a Mollet i música
De l’Archidona a Mollet
Amaya parla de la seva infància a Archidona, dels estudis de batxillerat i de l’arribada a Mollet als 16 anys, després de la mort del seu pare i del tancament del taller familiar. Recorda l’adaptació a una ciutat que va percebre com a diferent i amb més activitat musical i compromís veïnal.
Els conjunts dels anys seixanta
Explica com va començar a tocar la guitarra i a formar un conjunt amb altres joves. Recorda els assajos, les actuacions arreu de Catalunya i el paper del centre parroquial en la vida dels músics i dels joves de Mollet.
Una cançó de The Animals
Paco Amaya escolta un fragment de «The House of the Rising Sun» i explica que el va captivar el punteig de guitarra i la manera com s’hi distingeixen els instruments. Diu que encara la toca sovint.
Preguntes ràpides i mirada sobre Mollet
En les preguntes finals, parla de les seves preferències, de la lectura abans d’anar a dormir i de la seva manera de mirar el futur amb esperança, tot i que el considera incert. També comparteix com li agradaria que fos Mollet: una ciutat neta, acollidora i on les persones nouvingudes se sentin molletanes. Creu que cal treballar especialment l’educació i es pregunta si la ciutat ha de continuar creixent, tenint en compte les condicions de feina i els canvis en l’activitat industrial.
«Són tots persones i tots hem de ser acollidors.» — Paco Amaya