Bar Tiki del 17/7/2026

El cinema i la música: Els grans perdedors dels Òscars

En aquesta edició de Bar Tiki, a Ràdio Mollet, hem viatjat a través de les bandes sonores que, malgrat ser nominades a l'Òscar a la millor cançó original, no van arribar a endur-se la estatueta daurada. Hem analitzat peces icòniques que han marcat generacions.

Dècades d'èxits musicals

• Anys 60: Hem començat amb l'elegant My Kind of Town de Frank Sinatra (1964) i la icònica What's New Pussycat de Tom Jones (1965), ambdues superades per altres èxits clàssics de l'època.
• Anys 70: Vam recórrer la sensibilitat de Michael Jackson amb Ben (1972), l'energia de Paul McCartney & Wings amb Live and Let Die (1973), l'himne de superació Gonna Fly Now de la pel·lícula Rocky (1976), la elegància bondiana de Carly Simon (Nobody Does It Better, 1977) i el sentiment d'Olivia Newton-John amb Hopelessly Devoted to You (1978).
• Anys 80: Vam tancar el repàs amb hits com 9 to 5 de Dolly Parton (1980), On the Road Again de Willie Nelson (1980), l'omnipresent Eye of the Tiger de Survivor (1982), el ritme de Maniac (1983), la passió de Phil Collins (Against All Odds, 1984), el mític Footloose de Kenny Loggins (1984), el somni de Ghostbusters (1984), el clàssic Back in Time (1985) i la delicada Storybook Love de Willie Deville (1987).

"Hi ha melodies que només escoltar-les ja ens fan imaginar directament l'escena del cinema".

El programa ha servit per reivindicar que la qualitat artística no sempre coincideix amb el palmarès dels premis de l'Acadèmia, demostrant com moltes d'aquestes cançons formen part avui en dia de la nostra memòria col·lectiva sense necessitat d'haver guanyat cap premi.