Bar Tiki
Bar Tiki
Programa

Bar Tiki

Programa on principalment es parla de música, tot i que també es parla de llibres, de cinema, de personatges i en general, de cultura pop. Dirigit i presentat per Carlos Molina.

Divendres · 19:00 - 20:00 ·Diumenge · 21:00 - 22:00 ·141 episodis
RSS

episodis

1-12 de 141
  • 59'

    Bar Tiki del 9/10/2026

    The Soft Parade: una nova sonoritat Després de Waiting for the Sun, el programa repassa l’aposta de The Doors per incorporar cordes i vents a The Soft Parade. Explica la proposta del productor Paul Rothschild i els arranjaments de Paul Harris, les reserves de Robbie Krieger i el menor compromís de Jim Morrison amb les sessions. També destaca l’aparició dels crèdits individuals de composició i comenta cançons com «Tell All the People», «Touch Me» i la peça que dona títol al disc. Tornada al blues amb Morrison Hotel El relat presenta Morrison Hotel com una reacció a la complexitat de l’àlbum anterior: The Doors deixen enrere l’orquestra i tornen a un so més cru, amb el blues com a referència. S’hi comenta «Roadhouse Blues», amb el baixista Lonnie Mack, i la recuperació de «Waiting for the Sun», una cançó treballada per a un disc anterior. L.A. Woman, París i la mort de Jim Morrison El programa explica el context de l’enregistrament de L.A. Woman: Morrison vol dedicar-se a escriure i pensa marxar a París, mentre la banda grava amb menys arranjaments i més en directe. Després repassa el viatge de Morrison amb Pamela Courson, la seva mort a París i les versions que se n’han explicat. També tracta la seva relació amb la poesia d’Arthur Rimbaud i Charles Baudelaire, el judici de Miami, la vida de Courson després de la mort de Morrison i la idea que el cantant hauria fingit la seva mort. Aquesta última es presenta com una teoria sense proves concloents. «El que sí que sabem és què va passar després.» — Carlos Molina El locutor també evoca la mitologia al voltant de Morrison, les morts de Jimi Hendrix i Janis Joplin, les històries sobre les seves trobades amb altres músics i el sentit de «L.A. Woman» i «Riders on the Storm». The Doors després de Morrison Després de la mort del cantant, els altres membres publiquen Other Voices i Full Circle, amb Ray Manzarek i Robbie Krieger compartint les veus. El programa continua amb les actuacions posteriors del grup amb cantants convidats, inclosa l’etapa amb Ian Astbury, i tanca el recorregut amb el remix de Fatboy Slim d’un poema recitat per Morrison. «Van fer exactament, al contrari, van tornar el blues, el rock, el tocar junts.» — Carlos Molina

  • 59'

    Bar Tiki del 2/10/2026

    The Doors: música i construcció del mite Carlos Molina dedica el programa a la primera part d’un recorregut per The Doors, centrant-se en els primers anys del grup, la seva música i la manera com la imatge de Jim Morrison va influir en la seva recepció. El programa combina comentaris amb fragments de cançons. La imatge de Jim Morrison i els inicis del grup La sessió fotogràfica Young Lion, feta per Joel Brodsky, contribueix a consolidar la imatge de Morrison com a mite del rock. El programa presenta Break on Through, la censura radiofònica d’una frase de la cançó i els versos de William Blake que inspiren el nom del grup. S’explica la trobada de Morrison i Ray Manzarek a Los Angeles, la incorporació de Robbie Krieger i John Densmore i la decisió de prescindir d’un baixista. El retorn del grup als anys vuitanta i noranta La música i la figura de Morrison recuperen popularitat, en part per l’ús de The End a Apocalypse Now i per la pel·lícula The Doors, d’Oliver Stone. El programa comenta també el paper del rock alternatiu i del grunge en la recuperació de l’interès pel grup. Cançons, discos i so propi Es ressegueixen temes dels primers àlbums, com The Doors, Strange Days i Waiting for the Sun, amb cançons com The Crystal Ship, Light My Fire, People Are Strange i Hello, I Love You. S’hi descriu la barreja de blues, rock, garatge, jazz i psicodèlia, amb els teclats de Manzarek fent també les línies de baix, la guitarra de Krieger i la bateria de Densmore. Light My Fire dona peu a parlar de la versió retallada per a la ràdio i de l’oferta d’un fabricant de cotxes per fer servir la cançó en un anunci, que Morrison va rebutjar. La pel·lícula i les diferents visions de Morrison El programa contraposa la descripció crítica de Jim Morrison que atribueix a Danny Fields amb les visions de John Densmore i Ray Manzarek, més matisades i crítiques amb la representació que en fa Oliver Stone. També s’esmenten les crítiques dels membres del grup a la pel·lícula i el seu efecte en la renovada popularitat de la banda. Els membres del grup i els primers àlbums S’hi repassen les aportacions de Manzarek, Krieger i Densmore, així com el paper del productor Paul Rothschild. El relat tracta les dificultats durant la gravació de Waiting for the Sun, els problemes d’alcohol de Morrison, la manca de cançons noves i la peça The Celebration of the Lizard. El programa tanca amb Not to Touch the Earth i anuncia que dedicarà un segon episodi a The Doors.

  • 59'

    Bar Tiki del 25/9/2026

    Els inicis: de projecte personal a banda El programa repassa la trajectòria dels Foo Fighters, començant per la gravació del primer disc gairebé en solitari de Dave Grohl després de la mort de Kurt Cobain i la desaparició de Nirvana. El projecte acaba convertint-se en una banda. També s’explica el nom Foo Fighters i es comenten els primers temes, entre ells «This Is A Call» i «Big Me», amb el seu videoclip que parodiava els anuncis de Mentos. La consolidació del grup The Colour and the Shape i els herois quotidians El segon disc comporta canvis de formació i l’arribada de Taylor Hawkins. «Everlong» ajuda a definir el so melòdic i contundent del grup. «My Hero», explica el conductor, no està dedicada a Kurt Cobain, sinó que parla de persones corrents capaces de fer coses extraordinàries. De There Is Nothing Left to Lose a In Your Honor Amb «Learn to Fly», els Foo Fighters combinen melodies, guitarres potents i humor al videoclip. Després, Dave Grohl grava la bateria de Songs for the Deaf amb Queens of the Stone Age; en tornar, el grup refà pràcticament de zero el disc One by One, del qual sona «All My Life». El programa també repassa In Your Honor i «Best of You». El rock d’estadis i els canvis de so El retorn de Pat Smear i el disc Echoes, Silence, Patience & Grace situen «The Pretender» com a exemple de la fórmula del grup: començar contingudament i acabar amb força. Més endavant, Wasting Light recupera un so cru i analògic; «Walk» s’explica com una cançó sobre tornar a començar. També es comenten Sonic Highways i «Outside», gravada al Rancho de la Luna amb un solo de Joe Walsh. La banda en la seva etapa més recent El repàs passa per Concrete and Gold, amb col·laboracions de Paul McCartney i Justin Timberlake, i «Run». A continuació, s’aborda la mort de Taylor Hawkins, la seva relació amb Dave Grohl i el seu paper en el grup. El programa parla dels concerts d’homenatge, de la continuïtat de la banda i del disc But Here We Are, del qual sona «Rescued». Finalment, es tracta l’entrada i posterior sortida de Josh Freese, i s’esmenta el bateria actual, Ilan Rubin. El programa tanca el recorregut amb el disc Your Favourite Toy i «Of All People». Tancament Carlos Molina acomiada el programa, agraeix l’escolta i recorda que es pot recuperar al web de Ràdio Mollet i a iVoox. Després sona una falca de Veus de ciutat.

  • 59'

    Bar Tiki del 18/9/2026

    Tancament de la temporada d'estiu al Bar Tiki El programa Bar Tiki de Ràdio Mollet tanca la seva temporada estival amb una selecció musical i cultural molt personal guiada per Carlos Molina. L'episodi reflexiona sobre el pas del temps, les vacances i la cultura pop, combinant anècdotes, anàlisis i grans èxits musicals. Els grans temes de l'estiu • L'Odissea de Christopher Nolan: S'analitza l'èxit de taquilla de la nova adaptació cinematogràfica, posant el focus en la polèmica inicial del càsting i la visió particular del director sobre el mite. • El festival Mad Cool i els Foo Fighters: Un repàs al concert de la banda liderada per Dave Grohl, reivindicant la importància de combatre l'edatisme musical i gaudir de la música sense importar l'edat. • Tribus urbanes i obituaris: Un record per a figures que ens han deixat recentment com Tim Curry, Dolly Parton, Bonnie Tyler i Franco Baresi, connectant aquest últim amb el fenomen dels paninari a Milà. "When you're older, you say, Jesus, how much I got? I got 35 summers left." — Tom Waits Música i memòria col·lectiva • Recordatori de grans duets com el d'Islands in the Stream de Kenny Rogers i Dolly Parton, i la seva connexió amb la cultura catalana. • Aparició excepcional de Ritchie Blackmore amb Deep Purple per tocar Smoke on the Water. • Tancament musical amb clàssics atemporals com el The Summer Wind de Frank Sinatra i Julio Iglesias.

  • 59'

    Bar Tiki del 11/9/2026

    Recordant el Doctor Music Festival En aquest episodi especial de Bar Tiki, el programa estiuenc de Ràdio Mollet, fem un viatge en el temps per commemorar els trenta anys del mític Doctor Music Festival celebrat l'any 1996 als prats d'Escalarre. Els inicis i el cartell del divendres La primera jornada va destacar per una combinació única d'estils musicals i bandes que definien l'època: • Fun Lovin' Criminals i el seu inoblidable èxit Scooby Snacks • L'actuació de Suede defensant el seu disc Coming Up amb temes com Trash • La presència contundent de Sepultura amb el seu disc Roots • El plat fort de la nit amb David Bowie interpretant Strangers When We Meet La segona jornada i el pes del Britpop El dissabte el festival va reunir grans llegendes i figures clau del moment: • Lou Reed obrint la seva actuació amb la mítica Sweet Jane • Iggy Pop demostrant una vigència sorprenent amb temes com Wild America • Blur, que es trobaven en la cruïlla prèvia al seu disc homònim, interpretant The Universal • El tancament metàl·lic a càrrec de Slayer El tancament del diumenge La darrera jornada va deixar moments per a la història i anècdotes inoblidables: • Patti Smith oferint una actuació llegendària acompanyada d'amics com Michael Stipe • L'incident protagonitzat per Bad Religion amb un assistent dalt de l'escenari • El tancament amb el so atmosfèric de Massive Attack "Un festival caríssim i deficitari que va marcar un abans i un després en la història dels macroespectacles a l'estat espanyol."

  • 59'

    Bar Tiki del 4/9/2026

    Les grans versions del catàleg dels Beach Boys De David Lee Roth a David Bowie El programa d'avui explora un ampli ventall de versions inspirades en l'emblemàtic grup californià. Es comença analitzant la icònica revisió de California Girls per part de David Lee Roth, que va aconseguir portar el tema novament al número 3 de les llistes l'any 1985 amb una estètica completament desenfadada. "No ens deixem enganyar, el mite dels Beach Boys i Endless Summer només aporta una visió parcial d'un catàleg de cançons molt més ample i complex." Posteriorment, s'examina el cas de David Bowie i la seva arriscada versió de God Only Knows, un tema clau del disc Pet Sounds. Malgrat les crítiques mixtes que va rebre en el seu moment, la interpretació de Bowie destaca per la seva teatralitat. El punk i les adaptacions radicals • Me First and the Gimme Gimme's: Especialistes absoluts a portar clàssics al terreny del punk-pop més ràpid, incloent la seva versió accelerada de Sloop John B. • Frank Black: Exlíder dels Pixies que va decidir recuperar el títol original i la lletra de Hang on to your ego en lloc de la versió editada oficialment. Altres clàssics i reinterpretacions Es repassa l'evolució de Barbara Ann, des dels seus inicis fins a les adaptacions de The Who, Blind Guardian i els mateixos Beach Boys. Finalment, es tanca el programa amb l'energia inconfusible dels Ramones versionant Do You Wanna Dance?.

  • 59'

    Bar Tiki del 31/7/2026

    Les cançons perdedores dels Òscars En aquest episodi del programa Bar Tiki de Ràdio Mollet, es fa un repàs a aquelles cançons cèlebres que van ser nominades a l'Oscar però no van guanyar el premi, analitzant com el temps sovint és més just que l'acadèmia cinematogràfica. De finals dels 90 fins a l'actualitat Al llarg del programa s'analitzen onze temes musicals inoblidables que es van quedar a les portes de la glòria estatuària: • Have You Ever Really Loved a Woman? de Bryan Adams per la pel·lícula Don Juan de Marco, amb la col·laboració estel·lar a la guitarra de Paco de Lucía. • You've Got a Friend in Me de Randy Newman per Toy Story, un himne etern sobre l'amistat. • That Thing You Do! de The Wonders per la pel·lícula homònima dirigida per Tom Hanks. • I Don't Want to Miss a Thing d'Aerosmith per Armageddon, composta per Diane Warren. • Blame Canada de la pel·lícula South Park: Bigger, Longer & Uncut, una sàtira musical molt celebrada. • Save Me d'Aimee Mann per la pel·lícula Magnolia. • I Move On de Chicago, interpretada per Catherine Zeta-Jones i Renée Zellweger. • Accidentally in Love de Counting Crows per la pel·lícula Shrek 2. • Love You I Do de Jennifer Hudson per Dreamgirls. • Happy de Pharrell Williams per Gru 2, mi villano favorito. • Can't Stop the Feeling! de Justin Timberlake per la pel·lícula Trolls. "L'acadèmia decideix qui guanya aquella nit, però el temps decideix qui es queda per sempre." Reflexions finals El programa conclou destacant que, tot i no haver aconseguit l'estatueta daurada en el seu moment, moltes d'aquestes cançons han aconseguit el premi més difícil: romandre per sempre en la memòria col·lectiva del públic.

  • 59'

    Bar Tiki del 24/7/2026

    Un viatge musical per les bandes sonores oblidades L'època daurada dels anys 80 i 90 Aquest episodi ens transporta a través d'un recorregut nostàlgic per aquelles cançons memorables que van competir als premis Oscar però que, sorprenentment, es van quedar sense el guardó. El programa explora com moltes d'aquestes melodies van superar en popularitat i repercussió cultural a les mateixes pel·lícules guanyadores. • El fenomen comercial dels anys vuitanta amb grans bandes. • La transició cap a sonoritats més comercials i radiofòniques. • El pes de les grans produccions d'animació i drama en aquella època. "Perdre un Òscar no impedeix guanyar un lloc privilegiat a la memòria col·lectiva." Artistes i grans èxits Al llarg de l'espai radiofònic es repassen noms consagrats i històries darrere de temes icònics interpretats per artistes de renom com Starship, Phil Collins, Jon Bon Jovi o la inoblidable Whitney Houston. • L'evolució de grups mítics de la psicodèlia cap a l'estil pop-rock comercial. • El paper de les balades roqueres a les emissores de ràdio FM. • La influència del cinema dramàtic i romàntic en la creació de cançons atemporals.

  • 59'

    Bar Tiki del 17/7/2026

    El cinema i la música: Els grans perdedors dels Òscars En aquesta edició de Bar Tiki, a Ràdio Mollet, hem viatjat a través de les bandes sonores que, malgrat ser nominades a l'Òscar a la millor cançó original, no van arribar a endur-se la estatueta daurada. Hem analitzat peces icòniques que han marcat generacions. Dècades d'èxits musicals • Anys 60: Hem començat amb l'elegant My Kind of Town de Frank Sinatra (1964) i la icònica What's New Pussycat de Tom Jones (1965), ambdues superades per altres èxits clàssics de l'època. • Anys 70: Vam recórrer la sensibilitat de Michael Jackson amb Ben (1972), l'energia de Paul McCartney & Wings amb Live and Let Die (1973), l'himne de superació Gonna Fly Now de la pel·lícula Rocky (1976), la elegància bondiana de Carly Simon (Nobody Does It Better, 1977) i el sentiment d'Olivia Newton-John amb Hopelessly Devoted to You (1978). • Anys 80: Vam tancar el repàs amb hits com 9 to 5 de Dolly Parton (1980), On the Road Again de Willie Nelson (1980), l'omnipresent Eye of the Tiger de Survivor (1982), el ritme de Maniac (1983), la passió de Phil Collins (Against All Odds, 1984), el mític Footloose de Kenny Loggins (1984), el somni de Ghostbusters (1984), el clàssic Back in Time (1985) i la delicada Storybook Love de Willie Deville (1987). "Hi ha melodies que només escoltar-les ja ens fan imaginar directament l'escena del cinema". El programa ha servit per reivindicar que la qualitat artística no sempre coincideix amb el palmarès dels premis de l'Acadèmia, demostrant com moltes d'aquestes cançons formen part avui en dia de la nostra memòria col·lectiva sense necessitat d'haver guanyat cap premi.

  • 59'

    Bar Tiki del 3/7/2026

    La màgia del cinema i la música a través dels Premis Òscar Aquest episodi realitza un recorregut fascinant per les cançons que han guanyat l'Òscar a la millor cançó original, analitzant com la música transforma la percepció de les pel·lícules al llarg de les dècades. Criteris i anècdotes dels premis • L'Acadèmia exigeix que la cançó sigui original i escrita específicament per a la pel·lícula. • Sovint, la cançó guanyadora no és necessàriament la més recordada, però marca l'època. • Moon River va estar a punt de ser eliminada de Breakfast at Tiffany's per una decisió executiva, evitada gràcies a la fermesa d'Audrey Hepburn. Dècades d'himnes cinematogràfics "I la memòria és una tramposa professional. Amb el temps acostuma a esborrar les parts incòmodes i a conservar allò que li convé." • Anys 60 i 70: El pas del pop clàssic de Tony Bennett a l'era del funk amb el theme from Shaft d'Isaac Hayes. • Anys 80: L'esclat del pop sintètic i l'energia de Irene Cara amb cançons com Fame i Flashdance... What a Feeling. • Anys 90 i segle XXI: L'arribada temàtica de la sida amb Streets of Philadelphia de Bruce Springsteen i l'obertura del hip-hop amb Lose Yourself d'Eminem. • Era contemporània: La tornada dels musicals amb La La Land i l'impacte emocional de Shallow amb Lady Gaga i Bradley Cooper.

  • 59'

    Bar Tiki del 26/6/2026

    Origen i desenvolupament del Bugalú L'episodi explora la fascinant evolució del bugalú, un gènere musical que va marcar una època durant la dècada dels anys 60. Es defineix com una fusió orgànica entre les arrels afro-caribenyes (com el mambo, la pachanga o el son) i el rhythm and blues i soul nord-americà. Peces clau del gènere • L'emergència del gènere: Es destaca la figura de Mongo Santa Maria amb el seu hit Watermelon Man (1963) com un moment pioner d'aquesta fusió musical. • L'èxit transversal: El tema El Batusi de Ray Barreto és analitzat com un «proto-bugalú», demostrant com aquesta música podia connectar audiències llatines i anglosaxones gràcies a ritmes accessibles. • El manual del Bugalú: Joe Cuba i la seva cançó Bang-Bang són identificats com l'exemple definitiu del gènere, destacant la simplicitat rítmica i el famós pont creatiu de la peça. "El bugalú és una música molt més simple. És de caràcter festiu, per ballar, i sovint està cantada en anglès o en spanglish." Diferències entre Bugalú i Salsa El programa aclareix per què el bugalú va tenir una vida curta (4-5 anys) en comparació amb la consolidació de la salsa a través de Fania Records: • El bugalú representava una generació jove i integradora, mentre que la salsa va esdevenir una reafirmació de la identitat llatina. • La salsa va recuperar arranjaments més complexos i es cantava majoritàriament en castellà, cosa que en va facilitar l'expansió global. llegat i evolució Es repassen figures com Pete Rodríguez, Johnny Colon i Joe Batán, destacant com aquest últim va transicionar encertadament cap al disco i el hip-hop a finals dels 70. Finalment, el resum reflexiona sobre com el terme bugalú va ser redefinit en la cultura popular dels anys 80 per la pel·lícula Electric Boogaloo, perdent el seu significat original musical abans de ser rescatat per col·leccionistes i discjòqueis a inicis del segle XXI.

  • 59'

    Bar Tiki del 19/6/2026

    Benvinguda a l'estiu El programa Bar Tiki, emès a Ràdio Mollet, dedica el seu darrer episodi de la temporada a celebrar l'arribada del solstici d'estiu. El conductor, Carlos Molina, reflexiona sobre com l'estiu no arriba de cop, sinó que es prepara emocionalment amb la nit de Sant Joan. La música com a vehicle nostàlgic Al llarg de l'episodi, s'analitzen diverses peces musicals que han definit l'estiu generació rere generació: • La Trinca: S'analitza com el seu tema "Festa Major" capturava l'essència dels rituals locals. • Jaume Sisa: Es destaca la seva visió mítica i onírica de la nit del dia 23. • Joan Manuel Serrat: Es posa el focus en la cançó "Fiesta" i el seu conflicte amb la censura franquista. • The Cult: Amb el tema "Fènix", s'utilitza la metàfora del foc que crema per renaixer. • Ryan Adams: L'episodi aborda la fragilitat i la intensitat amb "Firecracker". • Bob Marley: Es repassa la trajectòria de "Sun Is Shining" des de l'estudi de Lee Scratch Perry fins el seu reconeixement global. Reflexions sobre la calor i el ritme estiuenc "L'estiu no és només festa ni només soroll, també té aquests moments lents, enganxifosos, una mica desconnectats, en què tot sembla dilatar-se." El programa també reflexiona sobre la calor extrema (amb temes com "Heat Wave" de Martha and the Vandellas o "Too Hot" de Fun Lovin' Criminals) i la nostàlgia de la joventut (amb "Summer of 69" de Bryan Adams i "All Summer Long" de Kid Rock), tancant l'any amb la calma de "Summer Wind" de Frank Sinatra.