Bar Tiki del 15/5/2026
Presentació de la reunió de Ojeta Simpson i anàlisi sobre la cançó Amante bandido de Miguel Bosé.
Debat sobre la boyband britànica Take That i anècdotes familiars relacionades amb l'època dels 90.
Conversació sobre la carrera de Julio Iglesias, els seus concerts i l'impacte cultural dels seus temes més famosos.
Revisió del grup alemany Gengis Khan i la seva presència a Eurovisió amb sonoritats curioses.
Anàlisi sobre Hombres G i el pop espanyol de finals dels 80, posant en context la seva puresa nostàlgica.
Comentaris sobre el fenomen Spice Girls i la inclusió del tema 'Ritmo de la Noche' com a essència de les nits estivals.
Especial de retrobament: Ojeta Simpson
En aquest episodi especial del podcast Bar Tiki, el programa Ojete Simpson es reuneix al complet a Ràdio Mollet per analitzar els seus Guilty Pleasures musicals més confesables. Amb un to fresc i ple d'ironia, els col·laboradors repassen aquells temes que els fan vergonya reconèixer però que, en el fons, els apassionen.
Anàlisi dels èxits dubtosos
El programa es converteix en una marató d'anècdotes i confessions personals al voltant de grans èxits pop:
- Miguel Bosé: Un clàssic dels 80 amb Amante bandido, analitzant la seva imatge d'ambigüitat i la seva trajectòria cinematogràfica.
- Take That: L'efecte de les boybands britàniques i el record de les cintes de casset usurpades a les germanes.
- Julio Iglesias: Debat sobre la seva figura, des dels memes actuals fins a la seva indiscutible habilitat per crear temes universals.
- Gengis Khan: El fenomen del pop alemany dels 70 que va triomfar a Eurovisió amb sonoritats estrambòtiques.
- Hombres G: La nostàlgia del pop espanyol dels 80 i la seva influència en tota una generació.
- Spice Girls: El fenomen cultural de les girl bands i el record del seu impacte mediàtic internacional.
- Ritmo de la Noche: Recordant les nits de música festiva i les gales de TV de l'estiu dels 90.
"Deixeu que el cos ho sàpiga, perquè és un temazo", argumenten els col·laboradors sobre la seva col·lecció de temes inconfessables.
El programa tanca amb un to optimista, demostrant que el gust musical personal sovint és el resultat d'una barreja de nostàlgia, cultura popular i, sobretot, de saber riure d'un mateix quan sona un hit inesperat.

