Bar Tiki
Programa on principalment es parla de música, tot i que també es parla de llibres, de cinema, de personatges i en general, de cultura pop. Dirigit i presentat per Carlos Molina.
Subscriu-te
Bar Tiki del 5/6/2026
Introducció a la revista com a principal font d'informació musical abans de la normalització d'internet.
Repàs a l'entrevista amb Perry Farrell, el seu grup Porno for Pyros i la creació del festival Lollapalooza.
Anàlisi de l'entrevista a Chris Cornell coincidint amb el llançament de Down on the Upside i la seva gira de 1996.
Anàlisi de l'actuació al Palau d'Esports de Barcelona i la polèmica sobre la brevetat dels concerts en aquella dècada.
Resum de la gira de Mellon Collie and the Infinite Sadness i l'aura de Billy Corgan.
El canvi d'estètica de Metallica i l'evolució dels Manics després de la desaparició de Richey James.
Discussió sobre la figura de Loquillo i la comparativa entre els concerts dels 80 i els 90 a la secció de correu.
El paper de les cartes dels lectors com a xarxa social i reflexions finals sobre la música de l'època.
Un viatge nostàlgic a l'escena musical de 1996
En aquest episodi de Bar Tiki, el locutor fa un exercici de memòria utilitzant la revista Popular 1 del juny de 1996 com a eix vertebrador. A través d'aquesta publicació emblemàtica, s'analitza com es consumia la cultura rock i alternativa quan l'accés a internet era pràcticament inexistent.
Artistes i corrents protagonistes
- Perry Farrell: L'entrevista de portada se centra en el seu moment amb Porno for Pyros i la logística del festival Lollapalooza.
- Soundgarden: Es repassa la seva trajectòria amb l'àlbum Down on the Upside, tot explorant el grunge de l'època i la seva tensió com a taloners de Kiss.
- Rage Against the Machine i Smashing Pumpkins: Es debaten les seves actuacions al Palau d'Esports de Barcelona, analitzant la qualitat del so i l'actitud de les bandes en directe.
- Manic Street Preachers: L'impacte de la desaparició de Richie James i com el disc Everything Must Go va marcar el futur de la banda.
Reflexions sobre el periodisme i l'escena
"Els temps pasats no eren millors, només que nosaltres érem més joves."
El programa reflexiona sobre la premsa musical d'aquells anys, on revistes com Popular 1 servien de guia, catàleg fotogràfic i punt de trobada per a aficionats mitjançant les seves mítiques seccions de correu.
- Es contrasta l'actitud dels oients dels 80 amb els adolescents dels 90, especialment pel que fa a l'ús dels pogos en els concerts.
- S'esmenta el Doctor Music Festival a Escalarre com la gran fita ambiciosa de l'època a Catalunya.
- L'episodi acaba amb una nota d'humor sobre les traduccions peculiars de David Lee Roth en espanyol.