Bar Tiki
Programa on principalment es parla de música, tot i que també es parla de llibres, de cinema, de personatges i en general, de cultura pop. Dirigit i presentat per Carlos Molina.
Subscriu-te
Bar Tiki del 6/11/2026
El presentador comenta l’obertura del disc, la publicació prèvia del tema sota el pseudònim The Cockroaches i les guitarres, l’harmònica i el piano de la cançó. La descriu com una peça de blues i garage rock.
Parla de la portada, un retrat de Mick Jagger, Keith Richards i Ronnie Wood, i de la seva autoria. Després comenta el riff, la lletra i la tornada de “In the Stars”, que considera una de les millors cançons dels Rolling Stones en els darrers anys.
El presentador explica que Mick Jagger canta en falset en aquesta cançó sobre una ruptura i la gelosia. Destaca la participació de Steve Winwood a l’orgue i al piano, i comenta el groove i la seva pròpia impressió del tema.
Comenta la lletra, que presenta un seductor, i la referència a Elon Musk. També parla de la resposta de Mick Jagger sobre aquesta menció i valora la tornada i el to de la cançó.
La cançó tracta de passar per alt l’apocalipsi. El presentador relata com Robert Smith, de The Cure, va acabar participant-hi a la guitarra i comenta la presència del músic i el so de la peça.
Mick Jagger presenta la cançó com una carta d’amor amb retrets als Estats Units. El locutor parla de les referències al país, de Keith Richards i de l’orientació country del tema, amb Steve Winwood als teclats.
El presentador destaca les participacions de Robert Smith i Bruno Mars, i comenta la base de baix, propera a la música de discoteca. També explica de què parla la lletra i valora la tornada.
La cançó, la més curta del disc, inclou Charlie Watts a la bateria. El programa es refereix a les sessions en què es va enregistrar, a la seva manera de tocar i a una anècdota de Keith Richards; el presentador considera que el tema és ràpid i funciona bé.
Els Rolling Stones versionen la cançó d’Amy Winehouse. Carlos Molina comenta l’origen del tema, la interpretació de Mick Jagger, els músics que hi participen i la semblança amb la producció de la versió original.
El locutor explica la tradició que Keith Richards canti una o dues cançons a cada disc i diu que aquesta peça prové d’una demo antiga. Comenta les crítiques i exposa la seva valoració desfavorable del tema.
Paul McCartney toca el baix en aquesta cançó. El programa recorda la relació musical dels Beatles amb els Rolling Stones i comenta la lletra, l’estil i la participació de McCartney.
El presentador parla de la participació d’Andrew Watt en la composició i la producció, i recull opinions sobre el so del disc. Considera que “Side Effects” és un tema de farciment.
Aquesta balada inclou un solo de guitarra de Ronnie Wood que, segons explica el músic, volia ser un homenatge a Brian Wilson. El locutor repassa el procés de gravació i destaca el solo com el principal atractiu de la cançó.
El disc acaba amb una versió de Chuck Berry. El programa relaciona aquesta elecció amb les influències inicials dels Rolling Stones i tanca el recorregut amb la valoració del presentador sobre l’arranjament acústic i de blues.
Carlos Molina resumeix la seva impressió de *Foreign Tongues*: hi veu alguns moments destacats, temes que considera de farciment i una balada de Keith Richards que no el convenç. A continuació acomiada el programa i recorda on es pot recuperar.
Presentació del disc
Carlos Molina dedica el programa a repassar, cançó per cançó, Foreign Tongues, el disc dels Rolling Stones. En comenta l’edició, la portada, els músics convidats i les referències musicals, i hi afegeix la seva opinió sobre cada tema.
Recorregut per les cançons
Inici del disc i primers singles
- El programa obre amb “Rough and Twisted”, que el presentador descriu com una peça de blues i garage rock, amb les guitarres entrellaçades i l’harmònica de Mick Jagger.
- En parlar de “In the Stars”, comenta la portada de l’àlbum, amb un retrat de Mick Jagger, Keith Richards i Ronnie Wood, i destaca el riff de guitarra i la tornada.
- “Gelos Loba” —presentada també com “Gelos López”— tracta d’una ruptura i de la gelosia. Hi participen Steve Winwood, a l’orgue i al piano, i Mick Jagger canta en falset.
- “Mr. Charm” presenta un personatge que sedueix una dona rica. El locutor comenta també la referència de la lletra a Elon Musk i la tornada de la cançó.
Col·laboracions i referències als Estats Units
- A “Divine Intervention”, sobre persones que ignoren la possibilitat d’una fi del món, el presentador destaca la participació de Robert Smith, de The Cure, a la guitarra.
- “Ringing Hello” és descrita com una carta d’amor amb retrets als Estats Units. La cançó incorpora elements country i compta amb Steve Winwood.
- “Never Wanna Lose You” inclou Robert Smith i Bruno Mars. El presentador en destaca la base propera a la música de discoteca i comenta que la tornada li agrada.
Charlie Watts i les versions
- “Hit Me in the Head” és la cançó més curta del disc i inclou una gravació de Charlie Watts a la bateria. El locutor la descriu com una peça ràpida, amb un punt punk.
- “You Know I’m No Good” és una versió de la cançó d’Amy Winehouse. El presentador en comenta l’origen, la interpretació de Mick Jagger i la semblança de l’arranjament amb la versió original.
Segona meitat del disc
- “Some of Us”, cantada per Keith Richards, és presentada com una cançó procedent d’una demo antiga. El locutor expressa una opinió crítica sobre la peça.
- A “Covered in You”, Paul McCartney toca el baix. El programa recorda la relació musical entre els Beatles i els Rolling Stones i comenta el to de la lletra i el so del tema.
- “Side Effects” serveix per parlar del productor Andrew Watt i de les opinions sobre la producció del disc. El presentador considera que la cançó és prescindible.
- “Back in Your Life” és una balada que el locutor relaciona amb Brian Wilson. Comenta el solo de guitarra de Ronnie Wood i el considera el principal atractiu de la peça.
Tancament i valoració
- El disc es tanca amb “Beautiful Delilah”, una versió de Chuck Berry. El programa repassa la influència de Berry en els Rolling Stones i el presentador valora positivament el tancament acústic i de blues.
- En el balanç final, Carlos Molina diu que el disc té alguns moments destacats, temes que considera de farciment i una balada de Keith Richards que, segons ell, es pot passar per alt.