Bar Tiki del 25/9/2026
Presentació del grup i del seu lloc en el rock contemporani. El conductor explica com Dave Grohl va gravar gairebé tot sol el material del primer disc després de la mort de Kurt Cobain, i contrasta aquest projecte amb la breu història de Sweet 75. El primer senzill, «This Is A Call», tanca aquest bloc.
S’explica l’origen del terme *Foo Fighters* i per què Dave Grohl el va triar per publicar el disc. El conductor comenta la portada i la paròdia dels anuncis de Mentos al videoclip de «Big Me», i destaca que el grup també podia fer cançons pop.
El repàs se centra en els canvis de formació durant la gravació del segon disc: William Goldsmith deixa el grup, Taylor Hawkins s’hi incorpora i Pat Smear també marxa. «Everlong» és presentada com una cançó que defineix el so melòdic i contundent dels Foo Fighters.
El conductor desfà la interpretació que «My Hero» està dedicada a Kurt Cobain. Segons explica Dave Grohl, la cançó parla de persones corrents que, en moments determinats, fan coses extraordinàries.
Es comenten la sortida de Frank Stahl, l’enregistrament del disc com a trio i l’arribada posterior de Chris Shiflett. «Learn to Fly» és descrita com una cançó sobre buscar una direcció; també es parla del seu videoclip humorístic i de la fórmula de melodies, guitarres potents i humor.
Dave Grohl toca la bateria amb Queens of the Stone Age i el programa destaca la seva manera d’adaptar-se al so del grup. Després d’aturar la gravació del nou disc dels Foo Fighters, Grohl proposa tornar-lo a enregistrar gairebé des de zero. El bloc acaba amb «All My Life».
El conductor recorda la formació de Queens of the Stone Age amb Josh Homme i comenta la carrera de Dave Grohl. El focus passa a *In Your Honor*, un disc doble amb una part més roquera i una altra d’acústica, i a «Best of You», presentada com una cançó sobre resistir.
Es repassa l’etapa d’*In Your Honor* i *Echoes, Silence, Patience & Grace*, el retorn definitiu de Pat Smear i el pas de concerts a la Sala Celeste a una actuació al Palau Sant Jordi. «The Pretender» il·lustra la manera de començar contingudament i acabar amb força.
El programa explica l’enregistrament analògic i el so més cru de *Wasting Light*, amb la participació de Chris Novoselic. «Walk» es presenta com una cançó sobre tornar a començar. També es parla dels projectes paral·lels de Grohl i de *Sonic Highways*, inclosa «Outside» i el solo de Joe Walsh.
Es repassen col·laboracions i projectes paral·lels de Dave Grohl, i es comenta «Outside» dins de *Sonic Highways*. El recorregut continua amb *Concrete and Gold*, les aportacions de Paul McCartney i Justin Timberlake, l’entrada de Rami Jaffee com a membre oficial i el senzill «Run».
El conductor parla de la mort de Taylor Hawkins, de la seva trajectòria al grup i de la complicitat amb Dave Grohl. Esmenta els concerts d’homenatge i la decisió de continuar, i presenta el disc *But Here We Are* com un treball sobre la pèrdua. El bloc inclou «Rescued».
S’explica l’elecció de Josh Freese després de la mort de Hawkins i la seva sortida posterior del grup, abans d’esmentar Ilan Rubin com a bateria actual. El programa tanca el recorregut amb *Your Favourite Toy* i «Of All People», i Carlos Molina s’acomiada de l’audiència.
Una falca presenta *Veus de ciutat*, un espai sobre les vivències, els records i les experiències de persones vinculades a Mollet del Vallès, presentat per Carla Ramos.
Els inicis: de projecte personal a banda
El programa repassa la trajectòria dels Foo Fighters, començant per la gravació del primer disc gairebé en solitari de Dave Grohl després de la mort de Kurt Cobain i la desaparició de Nirvana. El projecte acaba convertint-se en una banda. També s’explica el nom Foo Fighters i es comenten els primers temes, entre ells «This Is A Call» i «Big Me», amb el seu videoclip que parodiava els anuncis de Mentos.
La consolidació del grup
The Colour and the Shape i els herois quotidians
El segon disc comporta canvis de formació i l’arribada de Taylor Hawkins. «Everlong» ajuda a definir el so melòdic i contundent del grup. «My Hero», explica el conductor, no està dedicada a Kurt Cobain, sinó que parla de persones corrents capaces de fer coses extraordinàries.
De There Is Nothing Left to Lose a In Your Honor
Amb «Learn to Fly», els Foo Fighters combinen melodies, guitarres potents i humor al videoclip. Després, Dave Grohl grava la bateria de Songs for the Deaf amb Queens of the Stone Age; en tornar, el grup refà pràcticament de zero el disc One by One, del qual sona «All My Life». El programa també repassa In Your Honor i «Best of You».
El rock d’estadis i els canvis de so
El retorn de Pat Smear i el disc Echoes, Silence, Patience & Grace situen «The Pretender» com a exemple de la fórmula del grup: començar contingudament i acabar amb força. Més endavant, Wasting Light recupera un so cru i analògic; «Walk» s’explica com una cançó sobre tornar a començar. També es comenten Sonic Highways i «Outside», gravada al Rancho de la Luna amb un solo de Joe Walsh.
La banda en la seva etapa més recent
El repàs passa per Concrete and Gold, amb col·laboracions de Paul McCartney i Justin Timberlake, i «Run». A continuació, s’aborda la mort de Taylor Hawkins, la seva relació amb Dave Grohl i el seu paper en el grup. El programa parla dels concerts d’homenatge, de la continuïtat de la banda i del disc But Here We Are, del qual sona «Rescued».
Finalment, es tracta l’entrada i posterior sortida de Josh Freese, i s’esmenta el bateria actual, Ilan Rubin. El programa tanca el recorregut amb el disc Your Favourite Toy i «Of All People».
Tancament
Carlos Molina acomiada el programa, agraeix l’escolta i recorda que es pot recuperar al web de Ràdio Mollet i a iVoox. Després sona una falca de Veus de ciutat.

