Bar Tiki
Programa on principalment es parla de música, tot i que també es parla de llibres, de cinema, de personatges i en general, de cultura pop. Dirigit i presentat per Carlos Molina.
Subscriu-te
Bar Tiki del 23/10/2026
El programa explica l’admiració de Rod Stewart per Sam Cooke i la influència de la seva veu. Presenta aquesta connexió com el primer argument per mirar més enllà del personatge públic.
Repàs de l’etapa amb el Jeff Beck Group, del disc *Truth* i de la interpretació de «You Shook Me», amb Jeff Beck, Rod Stewart i Ron Wood.
Molina comenta la cançó escrita per Mike d’Abo i la seva lletra sobre els objectes i l’aparença, així com la interpretació de Stewart.
El programa descriu la doble activitat de Stewart amb The Faces i en solitari, i destaca el so de folk rock i la cançó «Gasoline Alley».
Molina relaciona la lletra amb les vivències de Stewart com a músic ambulant per Europa i comenta el so acústic del disc.
El programa explica que «Maggie May» va començar com a cara B i comenta la història que inspira la cançó i l’èxit del disc *Every Picture Tells a Story*.
Presentació de The Faces i del seu estil de directe, seguida del comentari sobre «Stay With Me» i la seva lletra, que Molina no defensa moralment però sí musicalment.
El programa destaca que Ronnie Lane, i no Rod Stewart, canta aquesta cançó, i interpreta el gest de Stewart com una mostra de saber fer un pas al costat.
Molina parla de la sortida de Stewart del grup, del seu trasllat a Los Angeles i de «Sailing», una cançó dels Sutherland Brothers que Stewart va convertir en un èxit.
El programa analitza l’èxit de 1978, les crítiques dels puristes i la comparació amb altres artistes que també van incorporar la música disco.
Molina comenta el títol del disc, la vida sentimental de Stewart i la diferència entre aquesta faceta pública i el seu treball a l’estudi.
El programa descriu Stewart com un artista de directe i comenta la gravació de «Hot Legs» en un disc en viu.
Molina tracta les crítiques a l’etapa dels vuitanta i defensa «Baby Jane» com una cançó pop amb una melodia enganxosa.
Stewart i Jeff Beck es retroben per enregistrar la cançó de Curtis Mayfield. El programa destaca la interpretació vocal i la guitarra de Beck.
El programa comenta la col·laboració de Rod Stewart, Bryan Adams i Sting per a la banda sonora d’*Els tres mosqueters*, i defensa que la cançó es pot gaudir sense negar-ne l’estil.
Molina destaca el disc enregistrat per a MTV, la participació de Ron Wood i les versions acústiques de cançons com «Maggie May» i «Have I Told You Lately».
El programa repassa *When We Were the New Boys*, les versions de grups britànics més joves i l’actitud amb què Stewart interpreta «Cigarettes and Alcohol».
Molina explica que, després del diagnòstic de càncer de tiroide, Stewart va enregistrar discos del *Great American Songbook*. Comenta la seva interpretació de «Where or When».
El programa tracta *Time*, el disc de cançons majoritàriament pròpies publicat després de molts anys, i «Brighton Beach», vinculada als records de joventut de Stewart.
Molina comenta la cançó dedicada al pare de Stewart i tanca el recorregut plantejant si cal redimir l’artista o escoltar-lo sense prejudicis. També esmenta la gira de comiat anunciada i acomiada el programa.
El judici a Rod Stewart
Carlos Molina dedica el programa a repassar la carrera de Rod Stewart com si fos un judici: hi exposa tant la imatge pública —els pantalons cridaners, la fama de faldiller i les decisions musicals discutides— com les interpretacions que, segons defensa, revelen un cantant de gran personalitat. El programa parteix de l’anunci de la seva gira de comiat i proposa escoltar-lo sense prejudicis, sense negar-ne les contradiccions.
Els inicis i els anys amb The Faces
Influències i primers enregistraments
La influència de Sam Cooke i l’etapa amb el Jeff Beck Group serveixen per presentar Stewart com a admirador del soul i cantant de blues. El recorregut continua amb «Handbags and Gladrags» i els primers discos en solitari, on el programa destaca el folk rock, les lletres autobiogràfiques i la interpretació de «Maggie May».
La doble vida musical
Mentre enregistrava en solitari, Stewart també formava part de The Faces. El programa comenta «Stay With Me» i la seva lletra faldillera, i contraposa aquesta faceta amb «Ooh La La», cantada per Ronnie Lane. També aborda la sortida de Stewart del grup i el trasllat a Los Angeles, abans de parlar de «Sailing» i la seva capacitat per interpretar una balada.
Èxits, modes i espectacle
El recorregut tracta «Da Ya Think I'm Sexy?», les crítiques per acostar-se a la música disco i la comparació amb altres artistes que també van incorporar aquell so. Repasa el disc Blondes Have More Fun, la vida sentimental de Stewart i la distància entre el personatge públic i el seu treball musical. Després, «Hot Legs» il·lustra la seva faceta d’artista de directe; «Baby Jane», la seva aproximació al pop dels vuitanta.
Relectures i retorn a la cançó
La reunió amb Jeff Beck per enregistrar «People Get Ready» és presentada com una trobada musical basada en la contenció i l’esperança. El programa passa després per «All for Love», amb Bryan Adams i Sting, i pel disc Unplugged, que recupera cançons anteriors en format acústic.
Versions, estàndards i cançons pròpies
També s’hi comenten les versions de grups britànics que Stewart va enregistrar a When We Were the New Boys, inclosa «Cigarettes and Alcohol», i el seu pas als estàndards del Great American Songbook després del diagnòstic de càncer de tiroide. El tram final repassa «Brighton Beach», inspirada en records de joventut, i «Touchline», sobre el seu pare i el futbol.
Veredicte
El programa tanca el recorregut preguntant si cal redimir Stewart o simplement escoltar-lo sense prejudicis. Molina conclou que es pot riure d’un artista i admirar-lo alhora, i deixa el veredicte en mans de qui escolta.