Bar Tiki
Programa on principalment es parla de música, tot i que també es parla de llibres, de cinema, de personatges i en general, de cultura pop. Dirigit i presentat per Carlos Molina.
Subscriu-te
Bar Tiki del 9/10/2026
El programa analitza la incorporació de cordes i vents a *The Soft Parade*, la participació de Paul Rothschild i Paul Harris, les reticències de Robbie Krieger i el distanciament de Jim Morrison. Comenta els crèdits individuals de composició i les cançons «Tell All the People», «Touch Me» i «The Soft Parade».
Després de l’acollida poc entusiasta de *The Soft Parade*, The Doors tornen a un so més directe i a les arrels del blues. El locutor comenta «Roadhouse Blues», amb Lonnie Mack al baix, i la recuperació de «Waiting for the Sun».
Es relata el concert de Miami del 1969, la detenció i les acusacions contra Morrison, i les conseqüències per als concerts de la banda. També s’explica com *Morrison Hotel* marca un retorn al blues i al rock, i per què s’hi recupera «Waiting for the Sun».
El programa repassa la situació judicial de Morrison, el seu interès per la poesia i la intenció de començar una vida més anònima a París. Explica l’enregistrament de *L.A. Woman* amb menys arranjaments i més protagonisme de la banda, i comenta «The Changeling».
S’explica el viatge de Morrison i Pamela Courson a París, els seus plans d’escriure i la mort del cantant a la banyera. El locutor contraposa la versió oficial amb una altra història no demostrada, i repassa l’enterrament, l’herència i la mort posterior de Courson.
El programa reflexiona sobre la construcció del mite de Morrison i el club dels 27, i repassa relats sobre les seves trobades amb Janis Joplin i Jimi Hendrix. També tracta les teories que sostenen que Morrison hauria fingit la seva mort, la influència de Rimbaud i les cançons «L.A. Woman» i «Riders on the Storm».
Després de la mort del cantant, Ray Manzarek i Robbie Krieger continuen amb The Doors i publiquen *Other Voices* i *Full Circle*. El locutor repassa els intents de trobar altres veus i les actuacions posteriors amb cantants convidats, entre ells Ian Astbury, abans de tancar amb un remix de Fatboy Slim.
Carlos Molina tanca el programa, recorda que es pot recuperar a la pàgina web de Ràdio Mollet i a iVoox, i s’acomiada de l’audiència amb Sergio Guardenyo, responsable del control tècnic.
The Soft Parade: una nova sonoritat
Després de Waiting for the Sun, el programa repassa l’aposta de The Doors per incorporar cordes i vents a The Soft Parade. Explica la proposta del productor Paul Rothschild i els arranjaments de Paul Harris, les reserves de Robbie Krieger i el menor compromís de Jim Morrison amb les sessions. També destaca l’aparició dels crèdits individuals de composició i comenta cançons com «Tell All the People», «Touch Me» i la peça que dona títol al disc.
Tornada al blues amb Morrison Hotel
El relat presenta Morrison Hotel com una reacció a la complexitat de l’àlbum anterior: The Doors deixen enrere l’orquestra i tornen a un so més cru, amb el blues com a referència. S’hi comenta «Roadhouse Blues», amb el baixista Lonnie Mack, i la recuperació de «Waiting for the Sun», una cançó treballada per a un disc anterior.
L.A. Woman, París i la mort de Jim Morrison
El programa explica el context de l’enregistrament de L.A. Woman: Morrison vol dedicar-se a escriure i pensa marxar a París, mentre la banda grava amb menys arranjaments i més en directe. Després repassa el viatge de Morrison amb Pamela Courson, la seva mort a París i les versions que se n’han explicat. També tracta la seva relació amb la poesia d’Arthur Rimbaud i Charles Baudelaire, el judici de Miami, la vida de Courson després de la mort de Morrison i la idea que el cantant hauria fingit la seva mort. Aquesta última es presenta com una teoria sense proves concloents.
«El que sí que sabem és què va passar després.» — Carlos Molina
El locutor també evoca la mitologia al voltant de Morrison, les morts de Jimi Hendrix i Janis Joplin, les històries sobre les seves trobades amb altres músics i el sentit de «L.A. Woman» i «Riders on the Storm».
The Doors després de Morrison
Després de la mort del cantant, els altres membres publiquen Other Voices i Full Circle, amb Ray Manzarek i Robbie Krieger compartint les veus. El programa continua amb les actuacions posteriors del grup amb cantants convidats, inclosa l’etapa amb Ian Astbury, i tanca el recorregut amb el remix de Fatboy Slim d’un poema recitat per Morrison.
«Van fer exactament, al contrari, van tornar el blues, el rock, el tocar junts.» — Carlos Molina