Bar Tiki
Programa on principalment es parla de música, tot i que també es parla de llibres, de cinema, de personatges i en general, de cultura pop. Dirigit i presentat per Carlos Molina.
Subscriu-te
Bar Tiki del 2/10/2026
Carlos Molina presenta el programa com la primera de dues parts dedicades a The Doors i avança que parlarà dels primers anys del grup, la música i el personatge de Jim Morrison.
El programa reflexiona sobre la vigència de The Doors i la imatge de Morrison, vinculada a les fotografies de Joel Brodsky. Després presenta Break on Through i explica que algunes emissores van censurar una frase de la cançó.
S’explica l’origen del nom The Doors a partir de William Blake i Aldous Huxley, les característiques del so del grup i la seva posició al marge de les tendències dominants dels anys vuitanta. També es comenta el ressorgiment de l’interès per la banda després de l’ús de The End a Apocalypse Now.
El revival dels anys seixanta, el rock alternatiu, el grunge i la pel·lícula d’Oliver Stone contribueixen a tornar The Doors a la cultura popular. El programa aborda també Light My Fire, les versions retallades per a la ràdio i la negativa de Jim Morrison a permetre’n l’ús en un anunci de cotxes.
El relat torna a Los Angeles el 1965 i explica la trobada de Jim Morrison i Ray Manzarek, la incorporació de John Densmore i Robbie Krieger, i la decisió de no tenir baixista. També presenta Alabama Song, una cançó que el grup va adaptar d’una obra de teatre musical.
Carlos Molina repassa la trajectòria d’Oliver Stone i comenta la pel·lícula The Doors, la interpretació de Val Kilmer i les objeccions dels membres del grup a la seva representació. Tot i les reserves sobre la biografia, la pel·lícula va contribuir a recuperar l’interès per la banda.
El programa contraposa el retrat desfavorable que Danny Fields feia de Morrison amb les opinions més matisades de John Densmore i Ray Manzarek. Després introdueix Strange Days i en destaca la continuïtat respecte del primer disc.
S’hi descriu la combinació de psicodèlia, blues, rock, jazz i garatge, així com els papers dels teclats de Manzarek, la guitarra de Krieger i la interpretació teatral de Morrison. El programa comenta l’evolució dels àlbums i presenta Love Me Two Times.
Es comparen The Doors amb The Music Machine, The Seeds, The Animals i Love, tot assenyalant diferències en el so i la trajectòria. A continuació, el programa presenta People Are Strange i en comenta la teatralitat i la vulnerabilitat de la lletra.
S’exposen la trajectòria i les aportacions de Manzarek als teclats, així com la seva defensa del caràcter col·lectiu de The Doors. El programa tracta la preparació de Strange Days, el paper del productor Paul Rothschild i presenta When the Music’s Over.
Es ressegueixen els inicis de Krieger amb la guitarra clàssica i el flamenc, la seva manera de tocar al servei de les cançons i la seva activitat musical després de The Doors.
El programa presenta el tercer àlbum del grup, comenta el seu èxit als Estats Units i descriu Hello, I Love You com una cançó de caràcter més pop. També aborda la semblança amb All Day and All of the Night i l’acord relacionat amb l’autoria.
S’expliquen els problemes personals de Morrison, la manca de cançons noves i les dificultats per convertir The Celebration of the Lizard en una peça llarga per al disc. El relat també repassa les aportacions de John Densmore i la barreja d’estils de Waiting for the Sun.
Després de presentar Love Street, el programa explica la diferència entre les versions llargues dels àlbums i les edicions breus dels senzills per a la ràdio. Carlos Molina tanca el recorregut musical amb Not to Touch the Earth.
Carlos Molina acomiada l’episodi, avança que la setmana següent continuarà el recorregut per The Doors i recorda que el programa es pot recuperar al web de Ràdio Mollet i a iVoox.
The Doors: música i construcció del mite
Carlos Molina dedica el programa a la primera part d’un recorregut per The Doors, centrant-se en els primers anys del grup, la seva música i la manera com la imatge de Jim Morrison va influir en la seva recepció. El programa combina comentaris amb fragments de cançons.
La imatge de Jim Morrison i els inicis del grup
- La sessió fotogràfica Young Lion, feta per Joel Brodsky, contribueix a consolidar la imatge de Morrison com a mite del rock.
- El programa presenta Break on Through, la censura radiofònica d’una frase de la cançó i els versos de William Blake que inspiren el nom del grup.
- S’explica la trobada de Morrison i Ray Manzarek a Los Angeles, la incorporació de Robbie Krieger i John Densmore i la decisió de prescindir d’un baixista.
El retorn del grup als anys vuitanta i noranta
La música i la figura de Morrison recuperen popularitat, en part per l’ús de The End a Apocalypse Now i per la pel·lícula The Doors, d’Oliver Stone. El programa comenta també el paper del rock alternatiu i del grunge en la recuperació de l’interès pel grup.
Cançons, discos i so propi
- Es ressegueixen temes dels primers àlbums, com The Doors, Strange Days i Waiting for the Sun, amb cançons com The Crystal Ship, Light My Fire, People Are Strange i Hello, I Love You.
- S’hi descriu la barreja de blues, rock, garatge, jazz i psicodèlia, amb els teclats de Manzarek fent també les línies de baix, la guitarra de Krieger i la bateria de Densmore.
- Light My Fire dona peu a parlar de la versió retallada per a la ràdio i de l’oferta d’un fabricant de cotxes per fer servir la cançó en un anunci, que Morrison va rebutjar.
La pel·lícula i les diferents visions de Morrison
El programa contraposa la descripció crítica de Jim Morrison que atribueix a Danny Fields amb les visions de John Densmore i Ray Manzarek, més matisades i crítiques amb la representació que en fa Oliver Stone. També s’esmenten les crítiques dels membres del grup a la pel·lícula i el seu efecte en la renovada popularitat de la banda.
Els membres del grup i els primers àlbums
S’hi repassen les aportacions de Manzarek, Krieger i Densmore, així com el paper del productor Paul Rothschild. El relat tracta les dificultats durant la gravació de Waiting for the Sun, els problemes d’alcohol de Morrison, la manca de cançons noves i la peça The Celebration of the Lizard. El programa tanca amb Not to Touch the Earth i anuncia que dedicarà un segon episodi a The Doors.