L’Eixida
L’Eixida
Programa

L’Eixida

Magazín amb diferents seccions que combina conversa amb persones expertes, música i reflexions

Diumenge · 11:00 - 12:00 ·Dimecres · 18:00 - 19:00 ·9 episodis
RSS

episodis

9 episodis
  • 55'

    L’Eixida del 16/9/2026

    Introducció als finals i la vida En aquest episodi de L’Eixida a través de Ràdio Mollet, s'aborda un dels grans temes de la condició humana: els finals, la mort i les pèrdues. Partint d'una selecció musical evocadora, s'introdueix la idea que la vida i la mort són dues cares de la mateixa moneda. La figura de Ramón Sampedro • Es recorda la figura de Ramón Sampedro i la seva lluita històrica per una mort digna. • Es llegeix el seu poema Cuando yo caiga, posant en valor el dret a decidir sobre la pròpia vida i la importància de l'eutanàsia. Conversa amb Vera Santos sobre el dol i el dolor En l'espai de conversa comptem amb la psicòloga Vera Santos, especialista en dol, trauma i apego, qui aprofundeix en la relació íntima entre el dolor i l'amor. "El dol és el preu que es paga per amar." Mites i creences limitants • El dolor com a manifestació de l'amor: Si estem vinculats afectivament, la pèrdua fa mal de manera natural. • Dolor versus sofriment: El dolor és inevitable i transformador; el sofriment sorgeix de les nostres resistències i creences socials. • Es desmenteixen mites habituals, com ara la rigidesa temporal del dol (el fals termini d'un any) o la necessitat obligatòria de perdonar per trobar la pau. Cinema, memòria i recomanacions culturals • S'analitza la relació entre la línia de Kármán i els finals vitals. • Es repassa la pel·lícula Au revoir les enfants de Louis Malle i la seva profunda empremta sobre la pèrdua de la innocència. • Es tanca el programa amb reflexions personals i suggeriments musicals per continuar explorant la gestió dels adeus.

  • 55'

    L’Eixida del 9/9/2026

    Introducció als propòsits i la pressió social El programa d'L’Eixida comença analitzant la tradicional cursa d'inici d'any per complir amb una llarga llista de propòsits. Sovint, aquesta autoexigència respon a necessitats alienes que generen frustració i allunyen les persones del seu objectiu vital real: viure el present amb plenitud. • Reflexió sobre la pressió del consum de necessitats. • La trampa de buscar constantment la validació externa. "La gent pot dir que no sé cantar, sinó ningú podrà dir mai que no he cantat tota la meva vida." Biografies i expectatives trencades Històries d'èxit i fracàs S'analitzen tres trajectòries vitals per entendre com es gestionen els somnis i el reconeixement social: • Florence Foster Jenkins: La soprano que va perseguir la seva il·lusió malgrat la manca de talent. • Jean-Claude Romand: Un cas extrem d'autoengany i por a la decepció familiar. • Eric Musambani: L'Anguila, exemple d'esperit de superació olímpic. Entrevista sobre el valor del procés Comptem amb la participació de l'Àngela Palacios i en Valdi Figueres per debatre sobre el significat real de l'èxit i la creació artística des de la sinceritat. • L'èxit com a acte de valentia per fer allò que demana el cor. • La importància d'alinear els objectius amb el nostre propi estil de vida. "Hi ha d'haver un treball constant de l'ego per no perdre la brújula personal."

  • 55'

    L’Eixida del 2/9/2026

    El poder de la vulnerabilitat i la salut mental En aquest episodi de L’Eixida a través de Ràdio Mollet, reflexionem profundament sobre la importància de la salut mental, el malestar emocional i el paper transformador de la vulnerabilitat en la societat actual. Simone Biles i el valor de parar • Analitzem la figura de la gimnasta Simone Biles i el seu històric gest als Jocs Olímpics. • Parlar de la importància de dir 'prou' quan la pressió i les expectatives superen el benestar personal. • > "No som només atletes, som persones al cap i a la fi i de vegades cal fer un pas enrere." Entrevista sobre salut mental i prevenció del suïcidi • Comptem amb la participació de Magda Casamitjana (directora del Pacte Nacional sobre Salut Mental) i Clara Rubio (presidenta de l'Associació Catalana de Prevenció al Suïcidi). • S'aborden els efectes nocius de les pantalles, les xarxes socials i la precarització dels vincles socials en el jovent i la població general. • Diferenciació clau: Entendre la diferència entre trastorn mental diagnosticat (com l'esquizofrènia o trastorn bipolar) i el malestar emocional generalitzat. Seccions culturals i reflexions finals • L'espai Pretext d'Elisabet Alguacil explora la fragilitat dels actors i la importància de l'autenticitat a través de la literatura i el cinema. • La necessitat imperiosa de trencar amb el tabú i connectar amb els altres des de l'autenticitat i la compassió.

  • 55'

    L’Eixida del 29/7/2026

    Introducció al malestar de la felicitat En aquest episodi de L’Eixida a Ràdio Mollet, s'analitza profundament per què una societat suposadament del benestar genera tant de malestar i insatisfacció. S'explora com la cerca obsessiva de la felicitat s'ha convertit en una font d'estrès, ansietat i frustració constant. • La pressió per complir objectius i expectatives alienes. • L'impacte de les xarxes socials i la comparació amb vides idíl·liques. • La importància de valorar el camí en lloc de centrar-se únicament en el destí. "Un s'endinsa el bosc pel punt més fosc, per on no hi ha camí, perquè si hi ha camí o sender, es tracta del camí o del sender d'un altre." Conversa amb Nacho Terres Reflexions sobre la música, l'èxit i la comunitat En l'espai de l'Àgora, es entrevista a Nacho Terres, músic i membre històric del grup Gossos, a més de fundador de l'Institut de Recerca Holística (IREOM) a la vall d'Artigas. • La creació d'un projecte de vida comunitari i d'aprenentatge en plena natura. • La gestió de la fama i l'èxit musical des de la relativitat i la naturalitat. • La necessitat de connectar amb els intangibles i cultivar la ment per trobar el benestar real. El contestador de tòpics i la desmitificació El programa aborda la secció del contestador de tòpics, on es desmunten frases fetes i pressupostos culturals que ens exigeixen ser sempre forts i perfectes. • La fal·làcia de l'autoexplotació i el rendiment constant. • La necessitat de transitar cap a uns antitòpics més humans i reals. • La felicitat entesa com un procés de construcció personal i conscient.

  • 55'

    L’Eixida del 22/7/2026

    Introducció: El camí cap a la presència En aquest episodi de L’Eixida, els presentadors Mariona Rabassa Irla i Jordi Muñoz Jovell proposen una reflexió profunda sobre el concepte de benestar. Lluny de cercar la felicitat com un objectiu imposat, el programa convida a l'oient a practicar la presència, la serenitat i el gaudi de les petites coses. El sentit de la vida segons Viktor Frankl El programa analitza el llegat de Viktor Frankl, especialment a través de la seva obra L’home a la recerca de sentit: • La logoteràpia es presenta com una eina fonamental per trobar un propòsit vital, fins i tot en situacions de patiment. • Es destaca la idea que la felicitat no és un destí, sinó una papallona que apareix quan deixem de perseguir-la directament i ens centrem en la nostra actitud davant els esdeveniments. Connexió amb la natura: El bany de bosc Comptem amb la col·laboració de Isabel Verdaguer, terapeuta i directora del projecte Biodom Natura, per explorar els beneficis de la natura: • El bany de bosc (o Shirinjoku) no és només una activitat física, sinó un retorn a casa a nivell evolutiu. • El contacte directe amb els elements del bosc (aromes, colors, sons) ajuda a regular el sistema immunològic i a reduir l'estrès, permetent que el cervell transiti d'ones beta a ones alfa. Cultura i benestar emocional La cultura actua com un refugi transformador. S'analitzen diversos elements culturals: "La música té la capacitat de transcendir-nos, de portar-nos més enllà de la ment, cap a un espai de presència i connexió." • S'hi recomanen feel good movies com Volvereis i Amélie. • Es destaca el paper de la dansa (swing) i la música com a mitjans per fer immersió i trobar equilibri emocional. Reflexions Finals: Autonomia i Determinants Socials Els presentadors conclouen posant èmfasi en: • L'abundància com a actitud per sostenir-se a un mateix sense caure en la dependència. • El reconeixement dels determinants socials (classe, geogràfia, gènere), advertint que el benestar no depèn només de la voluntat individual, sinó també de l'estructura social que ens acull.

  • 55'

    L’Eixida del 15/7/2026

    La naturalesa del viatge L'ésser humà ha sentit, des de temps ancestrals, la necessitat de desplaçar-se. Més enllà de la supervivència, la motivació del viatger neix de la curiositat, l'evasió i la cerca de respostes. Com deia Marcel Proust: "El veritable viatge de descobriment no consisteix a buscar nous paisatges, sinó a tenir nous ulls." La bicicleta com a eina de llibertat • Història i evolució: Des de la màquina corredora de 1817 fins a la bicicleta moderna, aquest vehicle ha estat un autèntic símbol d'emancipació. • Impacte social: Les dones especialment la van adoptar com una "màquina de llibertat" per trencar barreres socials al segle XIX. • Cultura i ecologisme: Avui, la bicicleta no només representa l'ecologisme, sinó també una forma de viure la infància i l'amistat, rememorant sentiments expressats en obres cinematogràfiques icòniques com E.T. l'extraterrestre. El viatge com a experiència transformadora Conversa amb Lorena Font (antropòloga) i Núria Chiva (coach) sobre l'equilibri entre viatjar cap a fora i cap a dins. • Viatjar cap endins: La importància de l'autoconeixement en les expedicions. El viatge serveix com un "reset" per trencar la monotonia i gestionar la incertesa. • La incomoditat com a mestre: De vegades, els viatges són durs i exposen realitats que ens permeten valorar la nostra pròpia vida i els nostres valors fonamentals. • Viatjar com a vocació: La transformació no prové només del paisatge, sinó de la predisposició de l'individu a deixar-se penetrar per l'experiència. Referències culturals i literàries La secció El pretext destaca obres clau per comprendre aquesta passió humana: • L'Odissea d'Homer: El model arquetípic de l'heroi viatger. • Diarios de motocicleta: L'exploració del continent com a catalitzador de la justícia social. • Petite Maman: Un relat màgic sobre el vincle entre mare i filla a través del temps.

  • 55'

    L’Eixida del 8/7/2026

    La Revolució de la Intel·ligència Artificial El programa explora com la intel·ligència artificial generativa ha transformat radicalment la nostra vida quotidiana, plantejant un debat profund sobre els límits de la tecnologia en la societat actual. Els dilemes de la immediatesa • L'ús excessiu de l'IA pot comportar l'atròfia de qualitats humanes clau com l'empatia, la paciència i la intuïció. • S'analitza com la raó instrumental ha portat l'ésser humà a voler controlar-ho tot, sovint en detriment de la nostra connexió amb l'entorn. Perspectives d'experts El podcast compta amb la participació de Lari Vigueres i Duce Camarillo, expertes en orientació i ecologia emocional, que debaten sobre l'ús ètic de les eines tecnològiques: "No hem de tenir por de les màquines, la intel·ligència artificial no ens està reemplaçant, ens està promocionant." Beneficis i riscs • Beneficis: Accessibilitat, agilitat en tasques repetitives i capacitat de personalització. • Riscs: Sesgos algorítmics, pèrdua de pensament crític i una dependència emocional creixent cap a les màquines com a via d'escapament a la solitud. Visió cultural: Distopies i Utopies L'espai repassa referències literàries i cinematogràfiques que han definit la nostra percepció sobre la tecnologia, des de la visió optimista a La cultura fins a l'angoixa existencial de Blade Runner o Her.

  • 55'

    L’Eixida del 1/7/2026

    Reflexions sobre la gestió del temps En aquest episodi de L’Eixida a Ràdio Mollet, explorem com ens relacionem amb el temps. Sovint, vivim sota l'estrés d'un rellotge intern que ens fa sentir que no arribem a tot, una urgència aparent que ens desconecta del moment present. L’instant decisiu • Analitzem el concepte fotogràfic d'Henri Cartier-Bresson, que definia l'art de capturar l'eternitat en una fracció de segon. • La fotografia ha passat de ser un acte de presència a un hàbit neuròtic de compartir-ho tot a les xarxes, allunyant-nos de l'observació real. Ecologia Emocional i Benestar Amb la convidada especial Mercè Conangla, cofundadora de la Fundació Ecologia Emocional, aprofundim en la idea que som temps. "Si jo soc temps, el que he de mirar és que els fils amb els que jo entreteixeixo el meu temps siguin fils valuosos." • La societat de consum ens ofereix pastanagues inabastables per mantenir-nos en un estat d'insatisfacció constant. • És crucial el transvasament del "fer" cap al "ser", prioritzant el que realment estimem abans d'arribar als nostres darrers dies. Cultura i Narrativa Explorem com els mites (rebost ancestral) i el cinema (Momo, Atrapat en el temps) ens ensenyen que: • Cal respectar els processos i cicles naturals. • La gestió del temps no consisteix a optimitzar-lo, sinó a viure-lo amb més presència.

  • 59'

    L’Eixida del 24/6/2026

    L'amor com a art i pràctica conscient En aquest episodi de ## L'Eixida, el programa de Ràdio Mollet, es proposa una reflexió profunda sobre el concepte d'amor conscient. Lluny de la visió romàntica dramàtica, es defensa l'amor com una activitat activa, una decisió i un camí d'autoconeixement. Els mites del paradigma romàntic • La dependència emocional sovint es confon amb l'amor. • El mite de la mitja taronja genera carència i frustració. • La possessió i el control són sovint, en realitat, manifestacions de la por al rebuig o l'abandonament. "L'amor no és només un sentiment passatger, sinó un art en si mateix, una facultat activa i una decisió conscient que requereix aprenentatge, disciplina, paciència i coratge." El procés d'autoconeixement i parella Els invitats, Marta Zorrilla i Guillermo Amor, destaquen: • La parella com a mirall: Les relacions projecten les nostres parts no resoltes, pors i ferides del passat (sistema familiar). • Equilibri dinàmic: Més enllà d'ideals estàtics, s'ha de cercar un compromís on ambdós siguin subjectes complets que avancen com a equip. • Autenticitat i vulnerabilitat: Sense la capacitat de mostrar la pròpia fragilitat, no hi ha una intimitat real ni un vincle profund. L'arqueologia de l'amor S'analitza el mite d'Eros i Psique com a catalitzador cultural: • El pas de l'amor inconscient (a les fosques, desigual) a l'amor conscient (a la llum, treballant l'ombra i realitzant un viatge d'aprenentatge).