Per terres gregues. Viatges i vivències. T3x13: Xanhti i Alexandrúpoli
Episodi dedicat a una ciutat típica macedònia, Xanthi, i a Alexandrúpoli, a tan sols 40 km de la frontera turca i lloc de pas obligat per anar a l'illa de Samotràcia.

La molletana Glòria Arimon i Ventura, l'any 1972 va visitar Grècia per primera vegada i se'n va enamorar. Hi ha continuat anant any rera any. Aquí trobareu els relats dels viatges fins el 2023, explicats de forma breu en un centenar d'episodis. No són una guia de viatge, però també. Blog: https://gloriacondal.com/per-terres-gregues-viatges-i-vivencies/
Episodi dedicat a una ciutat típica macedònia, Xanthi, i a Alexandrúpoli, a tan sols 40 km de la frontera turca i lloc de pas obligat per anar a l'illa de Samotràcia.
Kavala és una ciutat potent de Macedònia, amb la part antiga i un passat de fabricació de tabac que s'exportava arreu del món. A prop, les restes de la ciutat de Filipo, pare d'Alexandre el Gran.
Situada a Uranòpolis, som a tocar del mont Atos, a Calcídica, un lloc autònom que es regeix per les lleis ortodoxes dels monestirs i on no poden entrar dones. Ni les recomanacions de la Unió Europea han pogut fer-hi res, però el govern de la Generalitat va finançar la restauració d'un monestir.
A la segona peninsuleta de Calcídica ens situem en un poble de costa, Vurvurú i voltem amunt i avall entre platges i boscos.
La península de Calcídica o Halkidiki forma part de la regió de Macedònia i té forma de mà amb tres subpenínsules o dits. Començo per la primera, Kassandra, molt trinxada urbanísticament.
Episodi dedicat a Macedònia, nom disputat i mal entès sovint, que intento explicar. Parlo de Tessalònica, la segona ciutat de Grècia, diversa i rica, lloc de naixement d'un estil de música: el rebètic.
Recollint records de diferents viatges, tornem al Peloponès i parlem de Nàuplia, Micenes, Argos, Tirint... i el poble de Kariés, amb unes cariàtides molt especials.
Recorrem pobles del sud, entre ells, Molai, on va néixer l'escriptor Teodor Kallifatides. A Kiparissi, un paradís amagat, trobem una catalana que se'n va enamorar.
Al sud del Peloponès hi ha la península del Mani, d'on van sorgir els primers lluitadors per la independència de Grècia, el 1821, amb ciutats històriques com Kalamata, Mistras, Esparta i Navarino.
Des de les Meteores passem per la regió de Tessàlia, tot recordant Roger de Flor i els seus almogàvers. Anem a Delfos i arribem al golf de Corint, als pobles de Galaxidi i Nafpaktos, l'antic Lepant.
El nom de Meteors ens parla dels monestirs, mentre que el de Meteores es refereix a les muntanyes. I pugem milers de graons per arribar a peu als monestirs. Ens hi estem uns dies i ho recorrem tot. Vaig a un míting polític a Trikala on canten “L'Estaca” en grec.
El Pilion, amb cases que semblen del Montseny, pobles d'artesans, i una casa-museu amb pintures del pintor naïf Teòfilos.