Per terres gregues. Viatges i vivències. del 23/9/2025
A partir d'avui parlem de la Grècia continental. En aquest i el proper episodi, ens centrem en la península de Pilion, amb platges i serralades altes i lligada a les històries dels argonautes.

La molletana Glòria Arimon i Ventura, l'any 1972 va visitar Grècia per primera vegada i se'n va enamorar. Hi ha continuat anant any rera any. Aquí trobareu els relats dels viatges fins el 2023, explicats de forma breu en un centenar d'episodis. No són una guia de viatge, però també. Blog: https://gloriacondal.com/per-terres-gregues-viatges-i-vivencies/
A partir d'avui parlem de la Grècia continental. En aquest i el proper episodi, ens centrem en la península de Pilion, amb platges i serralades altes i lligada a les històries dels argonautes.
Illes Saròniques, molt properes a Atenes i el Peloponès. Parlem d'Egina i Agistri.
Un poble amb una escola de quan manaven els anglesos, amb un governador que es va enamorar d'una noia grega. Pobles amb passats d'assalts de pirates com Barba-Rossa. Coves i patges, moltes.
Continuo a Kizira. El pintor Watteau va pintar-ne paisatges i Baudelaire la cantà a Les flors del mal. El director de cinema Angelopulos va rodar la pel·lícula Viatge a Citera i el cantant Dalaras hi posà la banda sonora. L'illa representa l'ideal on no s'arriba.
Als tres propers episodis parlo de Kizira o Citera, una illa situada al sud del Peloponès, la més allunyada de les Jòniques, amb Creta al sud.
Zàkintos. Illa petita, verda, de costes escarpades, amb la platja del Navagio, una de les més fotografiades de Grècia i una capital potent.
Continuo a Itaca. Pugem a un turó on hi podria haver estat el palau d'Ulisses. I la cova de les nimfes... No hi ha certeses, ens movem per tota l'illa envoltades d'interrogants.
A Itaca, segueixo les passes de l'Odissea. Anem a la font d'Aretusa, la cova d'Eumeu... i a cada platja, una remullada.
Dedico tres episodis a parlar d'Ítaca, illa petita però amb moltes coses. De fons, sempre, el viatge d'Ulisses i el seu retorn.
Cefalònia. En un dels molts monestirs on entrem, tenen un sepulcre que obren amb clau i fan petons a una mòmia. Pugem al mont Enos un dia. Vistes fantàstiques.
Cefalònia. Canviem d'allotjament per anar al golf d'Argostoli. Des del balcó veiem la posta de sol per darrera del mont Enos. Petits pobles, petites tavernes.
Dedico tres episodis a parlar de Cefalònia. Allotjades en llocs diferents, perquè és grandeta, la descobrim a fons. Destaco la platja de Mirtos, gran, neta, preciosa i el Parc Natural de l'Enos.