Fem salut
Fem salut
Programa

Fem salut

Consells sanitaris i mèdics des d’un punt de vista de la detecció, la prevenció i el tractament, amb col·laboració de l’Hospital de Mollet i l’Institut Català de la Salut (ICS).

Dijous, Diumenge · 12:30 - 13:00 ·464 episodis
RSS

episodis

1-12 de 464
  • 22'

    Fem salut del 8/10/2026 - Avui al Fem Salut parlem de la gestió del dolor crònic en les persones grans

    El programa Fem salut entrevista el metge de família Luis Fernando Quispe Aguilar sobre el dolor crònic, especialment en persones grans. Explica que es considera crònic quan persisteix més de tres mesos i que pot dificultar les activitats quotidianes. Tipus de dolor i valoració Distingeix el dolor somàtic, el visceral i el neuropàtic, i descriu exemples de cada tipus, com el dolor lumbar o de genoll i les molèsties associades a la neuropatia diabètica. Assenyala que el dolor és subjectiu i que a la consulta se’n valora la intensitat amb una escala de l’1 al 10. Tractaments i hàbits Parla de l’ús progressiu de medicaments, de les infiltracions i de l’objectiu de mantenir l’autonomia en les activitats diàries. Destaca l’alimentació, l’activitat física —especialment els exercicis de força— i la vida social com a aspectes que es tenen en compte en l’abordatge i la prevenció. També aborda la sarcopènia, la fibromiàlgia, la relació entre dolor i benestar emocional, i l’acompanyament de professionals de diferents àmbits. «El ser humano se adapta al dolor.» — Luis Fernando Quispe Aguilar «lo más importante es la alimentación» — Luis Fernando Quispe Aguilar

  • 26'

    Fem salut del 1/10/2026 - Consell de Pacients i Famílies de la FSM

    Participació de pacients i famílies El programa conversa amb Leo Pérez, directora d’Atenció a la Ciutadania de la Fundació Sanitària Mollet, sobre el Consell de Pacients i Famílies. La iniciativa vol incorporar l’experiència de pacients, familiars i associacions en les decisions i les millores de l’hospital, i anar més enllà d’escoltar-ne les opinions: també busca cocrear i dissenyar canvis amb les persones que hi reben atenció. «No només l’hem d’escoltar, sinó que també ens ha ajudat a cocrear i a dissenyar l’hospital.» — Leo Pérez Com funciona el Consell El Consell es reuneix entre tres i quatre vegades l’any. S’hi presenten projectes de l’hospital i els participants comparteixen què voldrien canviar a partir de la seva experiència. D’aquestes converses poden sorgir accions de millora, com ara canvis en l’accessibilitat, les llistes d’espera o l’organització dels espais. Per abordar qüestions concretes també es creen grups focals i tallers participatius, com els que s’han fet per dissenyar espais d’oncologia i de nefrologia. Les aportacions poden referir-se tant als circuits assistencials com a detalls de l’entorn: la disposició dels seients, els coixins, la música o l’ús de tauletes. Pérez explica que les proves de nous circuits, serveis i aplicacions també poden comptar amb la participació dels pacients. Formes de participar i incorporació de més veus La participació es pot adaptar a la disponibilitat de cada persona: hi ha trobades al matí, a la tarda i en línia, i es pot col·laborar en el Consell, en un grup focal o en una activitat puntual. El Consell es renova cada dos anys i, segons Pérez, hi participen actualment entre 10 i 15 pacients, familiars i associacions. La Fundació vol incorporar especialment més persones joves i participants de consultes externes. S’hi poden sumar persones majors de 18 anys. La inscripció es pot fer per la web, les xarxes, l’aplicació Connecta FSM, per telèfon o presencialment. L’hospital procura mantenir alternatives presencials i telefòniques per a qui no fa servir eines digitals. Retorn de les aportacions Pérez destaca que, a més d’escoltar, l’entitat vol explicar què fa amb les propostes rebudes. Quan una qüestió no depèn de l’hospital, diu que ho comuniquen i l’escalen. La conversa també tracta la col·laboració amb altres hospitals i el valor de l’atenció presencial per entendre l’experiència de les persones.

  • 25'

    Fem salut del 24/9/2026 - Grips i refredats

    Vacunació de la grip i la Covid La infermera Ester González explica qui es pot vacunar i com es gestionarà la campanya. La vacunació comença el 5 d’octubre per a les persones majors de 80 anys, les persones immunodeprimides, les que viuen en residències o centres sanitaris i sociosanitaris, les embarassades i el personal sanitari. A partir del 26 d’octubre s’amplia a la resta de grups indicats, entre els quals hi ha les persones majors de 60 anys, les persones amb patologies de risc, els infants de 6 mesos a 4 anys i professions essencials. La infermera assenyala que també és important que es vacunin les persones cuidadores i les que conviuen amb persones vulnerables. «La millor prevenció és la vacunació. És el millor tractament que podem fer.» — Ester González Diferències entre refredat, grip i altres virus El refredat acostuma a començar gradualment i sol ser més lleu; la grip apareix de cop, pot causar febre alta i cansament intens i pot empitjorar malalties prèvies. Els símptomes de la Covid-19 poden ser similars als de la grip; un test pot ajudar a distingir-les. També es parla del virus respiratori sincicial i de les vacunes disponibles per a infants i, sense finançament, per a persones adultes. La grip és estacional i la Covid circula especialment a l’estiu, segons explica la infermera. Tractament, contagis i precaucions Per a les infeccions víriques, es recomana alleujar els símptomes amb paracetamol i mantenir-se hidratat. Els antibiòtics només s’han de prendre amb prescripció mèdica, perquè l’ús inadequat pot generar resistències. La transmissió es pot produir per gotes, contacte entre persones i objectes compartits. Si apareixen símptomes, es recomana fer servir mascareta, reduir el contacte amb altres persones, rentar-se les mans i no compartir estris. Efectivitat, contraindicacions i accés a la vacunació La vacuna de la grip té una efectivitat aproximada del 60% i, segons Ester González, és especialment important per prevenir complicacions, encara que no impedeix del tot agafar la grip. La infermera esmenta com a contraindicacions una reacció al·lèrgica greu prèvia, una encefalopatia posterior a una vacuna i tenir febre el dia de la vacunació. Un refredat sense febre no n’impedeix l’administració. Les cites es poden demanar a través de l’aplicació La Meva Salut o a l’ambulatori. A partir del 19 de novembre es podrà anar sense cita prèvia, però caldrà passar pel taulell per apuntar-se. També es poden administrar juntes les vacunes de la grip i la Covid. Després de vacunar-se, poden aparèixer molèsties com cansament, dècimes de febre o inflamació al braç; per alleujar-les, es pot aplicar fred local o prendre paracetamol, segons s’explica a l’entrevista.

  • 26'

    Fem salut del 23/7/2026 - Consells per combatre la calor

    Prevenció davant les onades de calor El programa aborda les mesures necessàries per mantenir una bona salut durant els episodis de temperatures extremes, posant especial èmfasi en l'atenció als col·lectius vulnerables. Grups de risc i símptomes • Persones grans (majors de 75 anys), infants menors de 5 anys i persones amb malalties cròniques són els perfils que requereixen un seguiment més estret. • Els símptomes lleus inclouen fatiga, marejos i sensació d'esgotament físic. • La deshidratació és un risc constant, fins i tot si no es té sensació de set. Recomanacions pràctiques "Si hem de sortir al carrer, és vital buscar sempre l'ombra, portar un ventall o gorra i hidratar-se constantment." • Hidratació: Beure aigua freqüentment, optar per infusions fredes o consumir fruita d'estiu (com la síndria o el meló). • Alimentació: Les sopes fredes, com el gaspatxo, són una opció excel·lent per mantenir l'aportació líquida i nutricional. • Protecció solar: Es recomana l'ús de cremes amb filtre físic o mineral en lloc de químic per evitar l'absorció per part de la pell. • Dutxes: Refrescar-se sovint ajuda el cos a regular la temperatura, especialment en condicions d'alta humitat. El cop de calor: una emergència mèdica L'episodi alerta sobre la diferència entre la deshidratació simple i el cop de calor, definint-lo com la complicació més greu. • Senyals d'alerta: Pell molt calenta però seca (sense suor), confusió, marejos intensos o pèrdua de coneixement. • Protocol d'actuació: Es recomana traslladar la persona a un lloc fresc, alleugerir la roba i aplicar compreses humides -mai glaçades- per rebaixar la temperatura corporal. Davant de dubtes o empitjorament, cal contactar ràpidament amb el 061.

  • 26'

    Fem salut del 16/7/2026 - Fragilitat

    Entenent la fragilitat en l'envelliment El programa Fem Salut comptarà amb el doctor Joan Solà, geriatra de la Fundació Sanitària Mollet, per abordar el concepte de fragilitat, un estat d'envelliment avançat on la reserva fisiològica de l'organisme disminueix, fent que la persona sigui més vulnerable davant de malalties o accidents. Factors i prevenció de la fragilitat • L'edat biològica vs. edat cronològica: Tot i que la fragilitat sol aparèixer a partir dels 75 anys, l'estil de vida i la genètica marquen velocitats d'envelliment molt diferents. • La importància de la força muscular: El deglaç muscular o sarcopènia és un factor clau. Mantenir la musculatura mitjançant exercicis de força monitorats és una de les millors eines per prevenir caigudes i complicacions. • L'abordatge multidisciplinari: L'Hospital d'Atenció Intermèdia de Mollet està implementant programes personalitzats de rehabilitació que combinen fisioteràpia, exercicis individualitzats i revisió exhaustiva de la medicació per reduir els fàrmacs innecessaris. "Hem d'abandonar el concepte de que no hi ha res a fer. No tirarem l'envelliment enrere, però sí que podem retreçar i millorar les condicions amb les que arribes." La dimensió emocional i l'autocura L'envelliment no només implica canvis físics, sinó també psíquics. La depressió no diagnosticada a la gent gran sovint contribueix a una major immobilitat i atrofiament muscular. • L'actitud personal: L'acceptació activa de l'envelliment i la voluntat de mantenir-se relacionat socialment són factors de protecció clau. • Fomentar l'autonomía: És vital que, tant el personal cuidador com la família, estimulin l'autocura en les activitats diàries, en lloc de suplantar les capacitats de la persona gran i accelerar així la seva dependència.

  • 26'

    Fem salut del 9/7/2026 - La cartera del servei Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva

    La tasca de l’ ASSIR al Baix Vallès El programa Fem Salut entrevista a la Lucía Burgos, llevadora i coordinadora del servei de la ASSIR (Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva) del Baix Vallès. L'objectiu principal és desmitificar el servei i fer visible que l'atenció a la salut sexual és un dret i una necessitat durant totes les etapes vitals de la persona. Serveis i Atenció a la Joventut • El servei abasta tots els municipis de la comarca del Baix Vallès. • Es destaca la importància de les tardes joves, consultes obertes on els adolescents poden acudir sense cita prèvia per resoldre dubtes sobre sexualitat, anticoncepció o malalties de transmissió sexual. • S'emfatitza l'acollida empàtica i sense judicis per part dels professionals. Educació i Salut Comunitària • Es realitzen xerrades d'equitat menstrual a escoles i tallers d'educació afectiva. • S'ofereix suport especialitzat en etapes crítiques com la gestació i el postpart, amb grups de pares i mares per fomentar el vincle afectiu. Prevenció i Salut Integral La ASSIR posa el focus en la medicina preventiva per sobre de la reactiva: "Hem d'acollir, atendre la millor manera possible i, sobretot, atendre les seves demandes." Cribatge de càncer i menopausa • Es detallen els protocols actuals de cribatge per al càncer de coll uterí, incloent la detecció del virus del papil·loma humà (VPH). • Es parla sobre l'abordatge integral de la menopausa, evitant la medicalització innecessària i centrant-se en la gestió dels símptomes que afecten la qualitat de vida. • Es recorda que l'estil de vida saludable, com no fumar, és essencial per prevenir patologies complicades derivades de virus sexualment transmesos.

  • 26'

    Fem salut del 2/7/2026 - Pèrdua d'audició

    La pèrdua auditiva com a repte de salut El programa Fem Salut ha comptat amb la visita de la doctora Victoria Montoro, cap del Servei d'Otorrinolaringologia de la Fundació Sanitària Mollet, per abordar la importància de la salut auditiva i els perills de l'exposició prolongada a sorolls. Factors de risc i envelliment • La pèrdua d'audició està fortament vinculada a l'envelliment, apareixent sovint a partir dels 50-55 anys amb dificultats en la discriminació de fonemes. • L'exposició constant al soroll, incloent-hi l'ús inadequat d'auriculars, actua com un factor d'estrès sistèmic, contribuint a problemes com la hipertensió i la cefalea. • Existeixen, a més, altres causes com patologies víriques, factors genètics o l'ús prolongat de certs medicaments ototòxics. Diagnòstic i prevenció "L'audiometria tonal informa de la quantitat d'audició, però l'audiometria verbal és la que realment mesura com la persona discrimina els fonemes en el dia a dia." • És fonamental realitzar un control auditiu si es nota una pèrdua de qualitat en el llenguatge o la necessitat d'augmentar excessivament el volum de la televisió. • La prevenció implica evitar l'abús de medicaments antiinflamatoris sense control, protegir-se en entorns laborals sorollosos i eixugar correctament les orelles després d'activitats aquàtiques. Impacte en la qualitat de vida • Existeix una falsa creença que usar audiòfons fa que l'audició empitjori; al contrari, estimular les neurones auditives és vital per evitar un deteriorament cognitiu precoç. • La sordesa no tractada està estretament lligada a l'aïllament social, un factor de risc determinant per a l'aparició de demències com l'Alzheimer.

  • 26'

    Fem salut del 25/6/2026 - Avui al Fem Salut parlem del dol

    Entenent el procés de dol En aquest episodi de Fem salut, a Ràdio Mollet, conversem sobre el concepte del dol des d'una perspectiva pedagògica i humana. El dol s'entén com qualsevol procés de ruptura amb la nostra normalitat prèvia, no limitant-se únicament a la mort d'un ésser estimat. Més enllà de la mort • El dol pot estar relacionat amb problemes de salut, canvis de situacions vitals o transformacions en l'entorn laboral. • No s'ha de buscar una "solució" ràpida; la clau és l'acompanyament en el procés emocional. La realitat del dol: muntanya russa vs. etapes lineals Es qüestionen els models tradicionals que defineixen el dol com un seguit d'etapes fixes. Es proposa, en canvi, una visió més orgànica: "El dol és més un procés, una mena de muntanya russa, més que un procés lineal determinat." • Es critica l'ús de termes com negociació o acceptació per la seva passivitat. • És fonamental normalitzar el sentiment de desconnexió inicial i permetre que el dolor tingui el seu propi espai i temps. Eines per a l'acompanyament i la recuperació És necessari desmuntar el tabú al voltant del dol en la societat actual: • Normalització: Parlar obertament de les emocions i els dubtes sense pressió externa. • Infants al procés: Els nens tenen dret a estar implicats en els acomiadaments i les pèrdues, segons la seva capacitat de comprensió. • Amabilitat amb un mateix: Evitar la culpabilitat quan apareixen moments d'alegria o desconnexió; això forma part de la recerca d'equilibri. • Grups de suport: Espais on, sense ser jutjats, les persones poden compartir experiències, entenent que el dol no és oblidar, sinó recol·locar la pèrdua en la nostra història vital.

  • 25'

    Fem salut del 18/6/2026 - Anestèsia

    Guia completa sobre l'anestèsia El programa Fem salut de Ràdio Mollet entrevista el Dr. Ernest Millán, cap del servei d'anestesiologia de la Fundació Sanitària Mollet, per desmitificar les pors i els procediments relacionats amb l'anestèsia quirúrgica. Aspectes clau de la consulta preanestèsica La seguretat del pacient depèn d'una avaluació rigorosa prèvia a la intervenció: • Personalització: Es té en compte l'edat, pes, patologies prèvies i medicació del pacient. • Gestió de riscos: Si les comorbiditats són massa elevades, el pacient es deriva a centres d'un nivell de complexitat superior. • Seguretat: S'adapten protocols especials per a al·lèrgies (com al làtex) i es fa un seguiment exhaustiu. Tipus d'intervencions i eines "Una sedació és una anestèsia general, però en un pla més superficial." El doctor explica les diferències metodològiques: • Anestèsia general vs. sedació: En l'anestèsia general, el pacient perd la respiració espontània i requereix monitorització cerebral en temps real. • Anestèsia regional: Molt efectiva en cirurgies de traumatologia com pròtesis de maluc o genoll. • Peridural: El cap del servei desmenteix que aquesta tècnica causi dolor d'esquena crònic, subratllant la seva eficàcia i agraïment per part de les dones. Evolució i humanització del quiròfan L'especialitat ha experimentat una gran millora gràcies a la tecnologia de monitorització i fàrmacs amb vida curta que permeten una recuperació ràpida. El Dr. Millán destaca que: • Hi ha una col·laboració multidisciplinària entre anestesistes, cirurgians i personal d'infermeria. • L'autonomia del pacient està garantida: en cirurgies on la col·laboració és necessària (com cataractes), el pacient pot escollir el seu nivell de consciència si les condicions mèdiques ho permeten. • S'aconsella als oients evitar cercar informació a Internet o escoltar rumors de familiars, ja que cada cas és únic.

  • 26'

    Fem salut del 11/6/2026 - Avui al Fem Salut parlem de prevencions de salut infantil a l'estiu

    Salut infantil durant la temporada estival El programa Fem salut de Ràdio Mollet ha dedicat aquest episodi a tractar els reptes sanitaris més comuns en els infants durant l'estiu. A través de l'expertesa de la dra. Lorena Cuella, pediatra de l'equip territorial d'atenció pediàtrica del Baix Vallès, hem repassat les millors estratègies de prevenció. Gestió de picades i insectes • Reconeixement de símptomes: Les picades solen causar inflamació lleu, però cal vigilar reaccions exagerades (dificultat respiratòria o erupcions). • Mesures de protecció: Utilitzar roba de màniga llarga i pantalons en excursions. Aplicar repel·lents adequats a l'edat després de consultar el prospecte o el pediatre. • Tractament d'urgència: L'ús de gel (embolicat en roba) és fonamental per desinflamar la zona afectada durant uns 20 minuts. Protecció solar i hidratació "Sempre hem d'invitar-los a beure aigua, a menjar fruites, perquè tenen una menor capacitat per expressar la sed i per percebre-la." • Evitar l'exposició directa: És crucial protegir els infants en les hores de màxima radiació i no tapar els cotxets amb teles que impedeixin la circulació d'aire. • Accessoris i roba: L'ús de gorres, ulleres de sol i samarretes amb protecció UV són recomanables per maximitzar la seguretat a l'aire lliure. Botiquín de primers auxilis La doctora Cuella recomana preparar una farmaciola bàsica per a les vacances contenint: • Clorhexidina per a la neteja de ferides. • Vendes i bosses de gel. • Paracetamol o ibuprofèn per al dolor (exclusivament sota indicació mèdica). Es recorda que, abans de viatjar, és molt recomanable realitzar una consulta preventiva amb el pediatre per adaptar les mesures de seguretat segons la destinació i les necessitats específiques dels infants.

  • 26'

    Fem salut del 4/6/2026 - Alimentació infantil

    Fonaments de la Nutrició Infantil L'alimentació com a pilar de salut La nutrició durant la infància és determinant per al desenvolupament físic, cognitiu i la salut futura. És fonamental establir una relació positiva amb el menjar des de petits mitjançant una dieta equilibrada tipus dieta mediterrània. • Proporcions ideals: Un plat saludable ha de contenir un 50% de verdures i hortalisses, un 25% de proteïnes (carn, peix, ous o llegums) i un 25% d'hidrats de carboni (arròs, pasta, pa, patata). • Importància de la textura: Introduir progressivament textures i sabors als sis mesos per evitar futurs rebuigs alimentaris. Hàbits i Estratègies Familiars Crear un entorn saludable La doctora Pilar Gusinyer subratlla que no s'ha de parlar de "fer dieta" sinó d'aprendre a menjar millor. Cal evitar l'assetjament escolar derivat del pes i fomentar una actitud positiva cap als aliments verds. • Dinars en família: Es recomana menjar tots junts, evitant les pantalles i les converses punitives sobre el menjar. • Involucrar els infants: Participar en la compra al Mercat Municipal de Mollet o en l'elaboració dels àpats augmenta la responsabilitat dels nens sobre el que mengen. • Cinc àpats al dia: Mantenir una ingesta regular evita pics de glucèmia i garanteix l'energia necessària per a l'activitat escolar. Qualitat dels Aliments i Salut Global "L'alimentació és un pilar bàsic de forma totalment global, hem de tenir en compte l'activitat física, l'alimentació i la salut emocional." Recomanacions tècniques • Hidratació: L'aigua és l'única beguda recomanada; els refrescos i sucs (encara que siguin naturals) s'haurien de limitar a favor de la fruita sencera, que aporta fibra. • Integrals: Prioritzar els cereals integrals per garantir l'aportació de vitamines i minerals. • Equilibri integral: S'insisteix en la necessitat d'un triangle de salut format per alimentació, exercici físic i salut emocional per prevenir casos com l'hambre emocional.

  • 25'

    Fem salut del 28/5/2026 - Avui al Fem Salut apropem la figura de l'administratiu i l'administrativa en salut

    El nou rol de l'administrativa en salut L'episodi explora la transformació de la figura de l'administratiu/va en el sistema sanitari, destacant com han passat de funcions purament burocràtiques a convertir-se en una peça clau dins de l'Unitat Bàsica d'Atenció (UB3). Adaptació als canvis del sistema • Digitalització: L'ús de noves eines com l'e-consulta permet una comunicació més fluida entre ciutadans i professionals. • Gestió de la demanda: Els administratius actuen com a primera porta d'entrada, orientant l'usuari en procediments com altes, baixes, renovació de receptes i derivacions a especialistes. • Treball en equip: Les reunions setmanals amb metges i infermeria són fonamentals per coordinar les agendes i resoldre dubtes sense necessitat d'una visita mèdica presencial. "Nosaltres estem per ajudar sempre; som la primera línia i moltes vegades, a part d'ajudar, és fer d'escolta i empatitzar." Beneficis per a la ciutadania • Millora de l'accessibilitat al sistema sanitari. • Reducció de temps d'espera i desplaçaments innecessaris als centres com ara el CAP Plana Lledó. • Un suport vital per a la gent gran que presenta dificultats amb l'ús de les noves tecnologies.